United States or Benin ? Vote for the TOP Country of the Week !


En nom de Déu, m'he dit, anem a veure al senyor Fanen, i prenguem un carruatge de posta; vint o trenta florins no acaben la vida d'un home, i quan un hom vol divertir-se ha de fer les coses en gran. Aquest és el meu tarannà. El mestre de postes trob

Quan hagué fet d'esma i sense delit el seu àpat, tragué de l'armari cantoner una bombeta d'oli, l'encengué i, roncejant a posta per la cuina, don

Així va trobar-lo Fritz, tot estrijolant els cavalls al pati de la Posta. Fanen, coneixent-lo de lluny, an

No siguem més pesats perquè al cap i a la fi no sortiríem mai de la mateixa tonada i això ja sembla la cançó enfadosa. Resumint: Any nou, són dotze mesos de coses velles, iguals idèntiques a les que ja han succeït. Sobre això poden fer-hi posta.

El sol ja era a la posta i els grecs, tots descoratjats, sopaven; quan d'improvís, a través d'uns espessoralls, alguns bitinis ataquen les avançades, maten uns quants soldats i empaiten els altres fins al campament.

Talment s'hi respira la calma, la pau, i el lloc és tan encisador per passejar-s'hi de bon matí, abans que la gent no l'envaeixi! Dubto, però, que el projecte m'atregui a bastament per a realitzar-lo. ¡Deu ésser tan sepulcral, Hampton-Court, en arribar l'hora de posta!

Mentrestant, en Biel, que acabava de guanyar la vora cent passes més avall, corria annartat boscos amunt, sentint a l'ànima una mena de rosec estrany, com el del soldat que, per salvar la vida d'un enemic, ha fet als seus una traïdoria. L'endemà, cap a posta de sol, en Biel venia de ciutat, d'acompanyar-hi la vella Llogaia, que se n'hi anava a viure.

Sobtadament, va dir: -Veu's aquí el carruatge! Els altres dos escoltaren, i no oïren, al cap d'alguns segons, sinó un ressò llunyà, acompanyat de grans cops de fuet. -No és això- digué Hâan; -és un carruatge de posta que va per la carretera.

Ah quina bella vista, la posta formosa del sol, quan, en eixir de les valls, descobriu de cop i volta la llum purpurina del vespre a través dels plomalls enlairats dels bedolls, i les mil flaires boscanes voleien al vostre voltant, perfumant l'aire amb son alè odorífer!...

I fou en mig d'aquest ambient, quan el sol se'n anava a la posta, que un vell que seguia cavant, va veure a un jove que treballava amb ell, parat, meditant, i va dir-li: -Post-hi a jugar que penses amb l'Albert!... -Oidà, que hi pensava:.. i fins penso vatua el món! que no val pas gaire... viure així!... El vell va somriure...