United States or Spain ? Vote for the TOP Country of the Week !


Veia la mare contenta d'aquell gendre que no havia volgut, veia el seu home allunyat dels antics companys del poble llunyà, i les terres ufanes sembrades de riqueses abundants.

I caminant i fent via per la mar, veieren una illa molt llunya encara d'ells. I l'abad els diu: -Veieu vosaltres aquella illa, lluny, que jo veig? I ells respongueren: -Si fa. I l'abad els demanà: -I què hi veieu? Ells digueren: -Nosaltres hi veiem tres pobles, ço és, tres flotons o sien companyes de gent; i una companya és d'infants petits i la segona és d'homes joves i la terça és d'homes vells. I l'abad els diu solemnialment: -Jo us faç a saber que un dels nostres germans romandr

El rai passava al mig del riu. Els minyons encararen la proa, i després descarregaren els rems. El riu no era alt, de manera que no hi havia més que dues o tres milles de marxa. Amb prou feines fou dita una paraula durant els següents tres quarts d'hora. Ara el rai passava davant el poblet llunyà. Dos o tres llumets de feble resplendor mostraven on queia, pacíficament adormit més enll

Lo cert és que jamai aquelles melodies, records de la infantesa, relíquies d'un passat llunyà, en què l'art i el sentiment brollaven del mateix cor del poble, havien sigut recollides amb tanta devoció pels mateixos que les exhalaven.

Passat Sant Antoni de la Vall, prenien per la carretera i altra vegada es tornaven a trobar en mig de la naturalesa, però una naturalesa d'una faisó també diferent. La petja de la carretera, la pulcritut de son traçat, on s'hi veia aquell esperit llunyà, que més enll

Sobtadament, va dir: -Veu's aquí el carruatge! Els altres dos escoltaren, i no oïren, al cap d'alguns segons, sinó un ressò llunyà, acompanyat de grans cops de fuet. -No és això- digué Hâan; -és un carruatge de posta que va per la carretera.

Tots dos contingueren llur alè i pararen l'orella: se sentia un so com de crit llunyà, desmaiat. Tom va fer-hi resposta immediatament, i, dant a Becky la , començ

Feia tres hores que havien deixat el riu; la cabana d'en Negre, la font de la Teula, l'ermita de Núria, tot era llunyà. -Mare! Allí hi ha una congesta! -Anem-hi!

El carrer sempre s'hi veu llunyà, molt llunyà, i quan un hi pensa en quan era noi i anava pel carrer, va passant poc a poc, amb certa solemnitat de professó, sentint al costat, més que veient-la de cua d'ull una ombra de respecte... i va passant, sense tombar la cara, encarcarat sota la roba de les festes!...

I llavores per vuit dies ningú parlava de res més; en parlaven les velles a l'eixir de missa matinal; els homes, anant i venint dels camps; les dones, furejant per tot; la quitxalla a costura entre el cant de l'a-b-c; els ganduls a la taverna entre núvols de fum i fortor d'aiguardent...i en parlaven recalcant-s'hi... amb una rialleta freda, que tallava com una fulla de ganivet... Però passaven els dies, el llac es tornava a encalmar i del fet no en quedava més que un record llunyà; un altre, de tants com n'hi havien...