Sperver, amb aquell tacte de l'home que sap admirar, no havia interromput la meva contemplació; però quan, enlluernat de tanta de llum, vaig mirar dins l'ombra de la torre em digué: -Fritz, tot va , el comte no ha tingut pas atac. Aquestes paraules em portaren al sentiment de la realitat. -Ah! millor... millor! -És a tu, Fritz, que ho devem. -Com s'entén? a mi? Si no li he prescrit res!

La senyora Buxareu distribuí el berenar. En Víctor restava al meu costat, una mica confós de les seves anteriors declaracions, una mica trist d'haver interromput aquell moment de fina intimitat, una mica penedit d'haver donat un trosset de la seva ànima, però content en mig de tot, respirant una impertorbable satisfacció; i, sense encomanar-se a Déu ni al diable, va recollir el pa i la llonganissa que li oferia la seva dona, i, amb una voracitat primitiva, hi va enfonsar les dents com si tal cosa.

El fred que tenia quan em vaig llevar el dia primer de gener, era el mateix que ja tenia la nit del trenta u de desembre, sense haver-se interromput, adobat, ni modificat en el més mínim. Jo sentia dir: Quin fred fa aquest any! i pensava ah badocs! si aquest any ja el va trobar fet! Això dels anys nous, és com lo de les modes; és lo vell que passa per torn.

Vaig tirar-me al llit sense desvestir-me i el son no va trigar de venir: aquell son feixuc, inquiet, que hom espera de veure interromput per gemecs o ploralles. Així dormia, amb la cara girada cap a la llar, la llum de la qual regalava damunt les lloses.

-Tanmateix, afegí -si hagués sabut que ereu vós, l'hauria interromput, el capítol. Va haver-hi alguns instants de silenci. Jo reparava la fesomia verament extravagant del geperut, aquelles grans arrugues que li voltaven la boca, aquells ullets acanalats, aquell nas turmentat, arrodonit al capdavall, i sobretot aquell front voluminós de dos pisos.