United States or Palau ? Vote for the TOP Country of the Week !


Després, no quant de temps després, vaig tirar-me daltabaix del llit, desvetllat tot d'una per la idea de la realitat. O desgràcia! M'havia adormit. Ja devia ésser clar. Quina pega! Que pensarien de mi els companys? Però... qui sap? No es veia pas gens de claror per cap escletxa. Era precís sortir, encendre llum i mirar el rellotge de la sala.

I, tot parlant, en mirava amb uns ulls tan dolços, tan compassius, que mon cor se n'estremia, mos ulls s'omplien de llàgrimes: hauria Volgut tirar-me a sos peus, agafar les seves manones amb les meves, i acostar-hi els meus llavis tot sanglotant. Només el respecte em feia contenir. Però el que és dir-li: -Us estimo! mai... mai no hauria gosat.

-No- respongué el baró, -no us en diré res i no entrareu pas! -Això ho veurem! va fer Sperver, tot avançant cap a la caverna. El jove es tragué el seu coltell de caça. Aleshores jo, en veure-ho, vaig voler tirar-me entre ells. Dissortadament el gos que jo tenia fermat se'm va escapar d'una estrabada i m'estengué a terra.

Vaig tenir encara presència d'esperit a bastament per a tirar-me al marc de la finestra. El comte va entrar, tot mirant la vella, amb els trets ben rígids. Es parlaren en veu baixa, tan baixa que em va ser impossible de sentir-ne res, però llurs gestos eren expressius: la vella senyalava el llit! Van acostar-se a la llar de puntetes.

Vaig tirar-me al llit sense desvestir-me i el son no va trigar de venir: aquell son feixuc, inquiet, que hom espera de veure interromput per gemecs o ploralles. Així dormia, amb la cara girada cap a la llar, la llum de la qual regalava damunt les lloses.

-Feliça: ja n'hi ha prou, de camàndules! exclamà, per fi, en Ramon, que ja es començava a impacientar. -Sense necessitat de que ningú li digués, o, millor dit, perquè vaig avinentar-li jo mateix, sap vostè prou com y de què estic jo agraviat, com ho estaria fins el gos del veí si s'hagués vist tractat com jo. ¡Miri que tirar-me al carrer en dejú i amb un temps com aquell!...

Encara em recordo que un dia el teu home no volia posar un tany de llor beneït dalt de la paiadera i jo que li trec l'escala mig en broma i li dic: -Si no poses el llor no baixes! i ell em va fer uns llambrecs d'ulls com un gat marc. -Si no poses l'escala et coixo! i va tirar-me la forca a la cama; ¡, mira! ¡cotre setmanes malalt i ventura de dues ampolles d'oli de lluert que tenia la mare i bones untures de moll de barra de porc!... ¡, mira; jo ja ho veig! a tu se't va girar la garba! ¿Y que tens cabals?