United States or Azerbaijan ? Vote for the TOP Country of the Week !


-És el meu senyor! cridava Nicklausse. -Senyor Furbach: veu's aquí la meva muller; veu's aquí mons fills!... Ah! si els volguéssiu beneir! El vell llibrer mai no havia beneït ningú, però abraç

LLORENÇ Qualsevol beneit que se't presenti t'arma avui un jóc de paraules! Me sembla que aviat ser

-Déu vos salve, Maria, plena sou de gràcia... Deus estar ben capolat del viatge, fill meu!... El Senyor és amb vós i beneita sou vós entre totes les dones i beneit és el fruit de vostre sant ventre. Amen Jesús. I s'escamp

Jo he beneït moltes vegades la malaltia aquella. Va arribar el temps de la calor, va venir el meu pare a fer-me un mes de companyia, les torres i les cases d'estiuejants varen omplir-se... allí la vaig veure per primera vegada.

En sentir que jo mateix el defensava, va esfondrar-se i, tot cobrint-se el rostre, va trencar el plor. -Beneït sigueu, senyor- va murmurar, -beneït sigueu! Per a mi hauria estat un cop mortal de pensar que una sospita... -Ah, senyora, qui podria pendre per realitat les vanes il·lusions del somnambulisme?

-El Senyor va dar-lo i el Senyor l'ha pres. Beneït sigui el nom del Senyor! Però és tan dur, oh!, és tan dur! El dissabte passat, ahir, com aquell qui diu, Joe m'engeg

Lloat sigui el Cel, per haver-vos decidit avui. -Si, Christel, aquí em veieu- digué Fritz donant una encaixada a aquell home excel·lent: -la idea de venir se m'ha acudit tot de sobte, i veu's-me aqui. Eh! eh! eh! Em plau de veure que aneu fent bona cara, Christel. -Si, el Cel ens ha conservat la salut, senyor Kobus. Es el més gran que puguem desitjar, beneït sigui!

Quelcom de molt seriós, com s'escau a un capítol de comiat. L'alemany des del punt de vista anglosaxó. -La Providència amb botons i elm. -El paradís del beneit, deixat de la m

Vaig aturar en sec les meves cabòries i conjectures, espantat i atordit. Bon Déu! ja no era el veïnatge dels ducs i de les rates el que més em repugnava: era l'ignot, l'abisme d'això que en diem seny , d'això que en diem ànima racional ... Vaig encendre el tros de ciri beneït, i, per fer quelcom, vaig carregar l'escopeta i mirar el rellotge. Eren les dotze i vint-i-tres minuts.

I, posat a dir tarambanades, no acabava, mentre el bo de don Eudald, com un beneit, esclafia rialles que feien la joia de la família que el chorejava, especialment la Loreto, per qui a aquella expansió d'intimitat casolana era un segar de pèsols, després de tants dies negres com havia passat.