atordit

Actualitzat: 29 de juliol del 2026

Vaig aturar en sec les meves cabòries i conjectures, espantat i atordit. Bon Déu! ja no era el veïnatge dels ducs i de les rates el que més em repugnava: era l'ignot, l'abisme d'això que en diem seny , d'això que en diem ànima racional ... Vaig encendre el tros de ciri beneït, i, per fer quelcom, vaig carregar l'escopeta i mirar el rellotge. Eren les dotze i vint-i-tres minuts.

Prudenci Bertrana - Els Herois

Res més se digueren de substància; però el cop estava donat, i ell, mig atordit del propi atreviment, i sentint renàixer-li sos escrúpols, procur

Marià Vayreda - Sang Nova: Novel, la muntanyenca (Volumes 1 and 2)