chorejava

Actualitzat: 24 d’agost del 2026

I, posat a dir tarambanades, no acabava, mentre el bo de don Eudald, com un beneit, esclafia rialles que feien la joia de la família que el chorejava, especialment la Loreto, per qui a aquella expansió d'intimitat casolana era un segar de pèsols, després de tants dies negres com havia passat.

Marià Vayreda - Sang Nova: Novel, la muntanyenca (Volumes 1 and 2)