Un moment de pausa. Don Eudald ja no podia obrir més ulls ni més boca, i, no obstant, no capia encara on s'encaminaven les elucubracions del vell Rector, per més que aquest se clarejava bastant.

Confòs i atorrollat, don Eudald arrib

-És veritat; però no es queixi pas de què el Govern el roba, ja que també el roba vostè a ell. -És que qui roba el Govern guanya perdons- respongué per tota contesta don Eudald.

-Don Eudald- digué reposadament en Montbrió, -sento haver-lo de contradir en quasi tot lo que acaba d'expressar, excepte lo del Govern, del que ja en parlarem també; mes ja que estem posats en amigable conversa, ho faré esperant que no m'ho pendr

Una tarda en què estava don Eudald ocupat en sa tasca quotidiana de passar-se el Brusi pels ulls, entr

¡A què entretenir-se més a detallar un acte que, havent revestit tots els preparatius d'una tragèdia, acabava definint-se dintre les formes d'un idil·li campestre! Basti dir que, havent algú demanat per la família Serra-Bruna, aquesta aparegué, essent fortament aclamada. Don Eudald, amb sa figura espellofida i vinguda a menos, impression

Cerimoniosa i reposadament correspongué don Eudald, que, igual que sa muller, vestia sols de mitja etiqueta, per estar en domicili propi. Manifest

-Vegi, don Eudald: aquí mon nebot que s'empenya en passar de llarg, fins privant-me del gust de fer-li sa presentació. -Ah! Vostè és el nebot de mossèn Joan? digué don Eudald acabant de passar la porta i allargant al jove la . -I quant m'alegro de coneixe'l!

Don Eudald rest

Don Eudald, de tota aquesta parrafada, no n'entengué res sinó que la principal arma, la que creia més poderosa per a justificar sa negativa, se li trencava a les mans. Mes no per això es descoratjà, sinó al contrari: més i més s'indign