United States or Ecuador ? Vote for the TOP Country of the Week !
La immensa extensió d'aigua que forma el Tàmesis a Pangbourne fa venir ganes de servir-se de la vela durant el dia, i dels rems amb claror de lluna. Els panorames de que gaudiu són bonics a tot ser-ho. Nosaltes teníem el projecte d'arribar-nos aquell dia fins a Wallingford, però l'aspecte afalagador i rioler del riu féu aturar-nos una estona.
-Això sí que és cert... ha anat molt de pressa. -Sembla que et dolgui. -No em dol que ella hagi estat llesta pe apendre... em dol no ser-ho tant com ella... He restat endarrerida, comprens? -No del tot.
I va rependre la ruta confiadament, per a aturar-se de nou al cap d'algunes passes. No, no era cap bestiola, el que es movia. Ho endevinava, ho sentia ben bé, que no podia ser-ho. Però encara la sospita no s'havia acabat de convertir en assegurança, quan es va trobar agarrotada fortament del braç per una m
No les va veure, però va endevinar-les pel sanglot que es va escapar de la gola del minyó, qui eixugant-se-les d'una revolada, va dir apressadament, com si, assedegat de confessar-se, les paraules se li desbordessin dels llavis: -Sí, que vaig ser-ho jo.
Xenofont convoca els grecs, i els parla així: -Soldats, no us descoratgeu pel que ha passat. Sapigueu que el bé no és pas més petit que el dany. D'antuvi, hem constatat que els mossinecs que han de servir-nos de guies són realment els enemics d'aquells, dels quals també nosaltres hem de ser-ho, per força.
No era una cara bonica; era massa envellida prematurament, massa prima i cansada, per a ser-ho; però era una cara amable i gentil, malgrat les marques de pobresa i necessitat, i tenia en ella aquell aspecte de pau que arriba a les cares dels malalts algunes vegades quan finalment el dolor els ha deixat.
Com a veí de rotllo tenia al fill de la Madrona del Serrat; un noi lo més totxo del món, que es deia Nofre i que era gurmant, ploraner i antipàtic a tot ser-ho.
El cosí: -A la força ha de ser-ho, perquè havem caminat dues milles ben bones. Allò, a Harris, començava de fer-se-li estrany, però seguia amb bona fe, fins que, veient a terra un tros de pastís de deu cèntims, el cosí jur
La vida no és trista: ni és alegra, no és mísera ni triomfal... La vida, més aviat em sembla que és com un se la disposa, com un mateix vol que sia... És clar que no som sempre ditxosos; mes força vegades és perquè no posem prou voluntat en ser-ho. Però al menys, podem mantenir la serenitat dintre el dolor, lluny de turpituds i virulències.
I va ser tant el braó amb què va fer-ho, que fins va perdre el món de vista, semblant-li que, del cop rebut, la terra s'enfonsava i s'estremia sota els seus peus. El temps de segar, va ser-ho, per a en Biel, de gros tragí.
Paraula Del Dia
Altres Mirant