United States or Georgia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Quí us pensàveu? Superintendents d'escola dominical? -No ho sé. Si el tresor fos meu, jo no l'amagaria: vinga despendre'l i divertir-me. -Jo també; però els lladres ho fan així: sempre l'amaguen i el deixen en aquell indret. -I, després, que hi tornen? -No: s'ho pensen, que hi tornaran; però generalment obliden les marques, o bé moren.
En la barraca més distant de les onades hi havia una claror feble i misteriosa que eixia entre les fustes, acompanyada d'un gemec que enternia. Era la Marquesa que estava malalta. Aixís la anomenaven a la dona més vella de la platja negra, perque en sa llunyana jovenesa tingué un fill, el Pollet, amb un veritable marquès. Després, la malaltia la feu repugnant i la misèria la arrecon
NERISSA Us recordeu, senyora, d'un Venecià, sabi y valent a l'ensemps, que en vida del vostre pare vingué aquí en companyia del marquès de Montferrat? PORCIA Sí, sí, Bassanio! Me sembla que li deian aquest nom. NERISSA Aquest mateix, senyora; y entre tots els homes que'ls meus pobres ulls han vist no'n recordo cap de més digne d'obtenir una dòna hermosa.
Abans d'ahir, en les notes de societat, li deien el distingit sportman ... El distingit sportman , el distingit sportman ... el gran poca-vergonya! -Quina desgràcia hem tingut amb aquest noi! Hi penso més estones! -La nostra única alegria és la noia. Mira que n'és d'eixerida! Amb quatre dies ha après de vestir-se, de parlar, de viure com la filla d'un marquès.
-Que n'heu arreplegat algun, d'aquests papers, Tom? -No. -Bé, doncs còm trobareu les marques? -Poc en necessito: sempre l'enterren sota una casa on surt por, o bé una illa, o bé sota un arbre mort que té una branca allargassada.
No era una cara bonica; era massa envellida prematurament, massa prima i cansada, per a ser-ho; però era una cara amable i gentil, malgrat les marques de pobresa i necessitat, i tenia en ella aquell aspecte de pau que arriba a les cares dels malalts algunes vegades quan finalment el dolor els ha deixat.
L'americano té en el seu interior dos sentiments que sempre estan contraposats. Per una part, com veu que és ric, té desigs de donar-se llustre i fer el senyor ; i, per altra part, es mira molt un duro abans de gastar-lo, perquè es recorda de lo molt que ha tingut de treballar per guanyar-lo. Per un costat veureu que té una carretel·la i un parell d'eugues que no les té millors cap marquès; però si li seguim el passos, veureu que ell mateix se'n va a la Riba a comprar el blat de moro i les garrofes, que sap regatejar com el primer gitano, i fins especula amb els fems de la quadra. També veureu que el seu pis est
Sigui com sigui, el tresor resta allí una pila de temps, i es rovella, i a la fi algú troba un paper vell i esgrogueït que explica còm cal trobar les marques: un paper que per desxifrar-lo s'hi passa gairebé una setmana, perquè gairebé tot són senyals i jeroglífics. -Jero... què? -Jeroglífics: imatges i coses, sabeu?, que sembla que no vulguin dir res.
Paraula Del Dia
Altres Mirant