United States or Palestine ? Vote for the TOP Country of the Week !


Sols amb frases incoherents i desordenades puc donar idea dels meus records d'aquell itinerari. Quan la nostra cansada processó, cascadejant per la timbosa escala del carrer de les Dones, assolí la placeta de Correus, vaig reparar que altres processons, no menys tristes i macilentes, venien del carrer de Ciutadans i dels quatre cantons del de la Cort Reial.

Seria feina cansada i inútil descriure l'interior de la casa.

I va anar a remoure la palla entre els pallers; les llocades fugien adalerades, les oques alçaven el bec en l'aire i el gos d'atura la mirava amb temença. -Jaumet!... oh, Jaumet! Cansada de cercar entre la palla i de desfer pallers, va romandre una bella estona cavilant.

En aquest punt, la dameta Lilí, que, cansada d'escoltar sense entendre quasi res, s'havia anat despacientant, despleg

I van quedar que tant bell punt la mar no fos cansada i el vent minvés, anirien amb les embarcacions a cantar les absoltes davant la roca buida que havia xuclat la Gemma, que després farien una creu amb quitr

En aquest moment; la senyora Socors obre una escletxa de la vidriera i fa: -Sit, sit... Pere, corda't la levita. El senyor Pere, distret, s'havia posat una armilla vella de setí, i, com el setí fa allò que es talla, li penjaven tot de filagarses com si fos un gec d'andalús. -Sit, sit! tornava la seva dona; però, ca! ell no ho va sentir, i, cansada, ho va deixar córrer, tornant-se a ficar dins.

Estava cansada, cansada, blanca com el paper. Va tirarse al llit. A la cambra del costat, un home i una dona, embriagats, renegaven sordament, amb infectes sons guturals. Pujava pel celobert una olor obstinada de closca d'ou caiguda al foc. Ella pensava en el seu astre. Comprenia que ara no tindria més remei que anar rodolant. Comprenia que l'episodi del senyoret estava dat i beneït.

No era una cara bonica; era massa envellida prematurament, massa prima i cansada, per a ser-ho; però era una cara amable i gentil, malgrat les marques de pobresa i necessitat, i tenia en ella aquell aspecte de pau que arriba a les cares dels malalts algunes vegades quan finalment el dolor els ha deixat.

-Cansada: oi? Estàs cansada: veritat? -I , home! ès clar!... Vola cap aquí, vola cap allà, marges i més marges... la... -No enraonis, manyaga: descansa.