United States or Guam ? Vote for the TOP Country of the Week !


En veure que en Joan avançava per a fer-los una manyaga, fugiren com dos conills.

Ací, escoltant l'aigua, teniu En Joanín. Mireu com somia nit i dia. El seu pare li ha sembrat la pensa d'il·lusions i passa l'estiu esperant la tardor com el pobre jaio espera, tremolós de fred, la manyaga del sol primaveral. En Guim ja camina sense bastó.

Xarrotejàvem com ocells a la verdissa, trescàvem ajogassats com cabridets a la prada... fins que una veu amiga, manyaga i severa alhora, venia a temperar nostra alegria.

-Cansada: oi? Estàs cansada: veritat? -I , home! ès clar!... Vola cap aquí, vola cap allà, marges i més marges... la... -No enraonis, manyaga: descansa.

No ho ! ¡Mossèn Ponç em diu que faci tancar la noia a ciutat i jo sola potser faré les paus! i a mi em trenca el cor deixar la noia; és tan manyaga amb mi! M'estima tant! ¡que sort tinc dels seus petons i dels consells del vostre germà, que sinó hauria fet un disbarat!... -Calleu, santa cristiana! ¡Jesús, Maria i Josep! Sant Antoni gloriós!

Avesat ja als artificis i maules de la criatura que acabava de deixar, trobava excessivament nua d'ells a la Nieves i excessivament vulgar en sa senzillesa, de moviments ingràcils, de conversa monòtona, d'idees elementals i rutinàries; i ensems, massa dona, massa reverenda, massa poc festosa i insinuant, massa dura i inflexible a la càlida manyaga de sos dits nerviosos... I, de rebot, el passarell minúscul i ingràvid, la volva animada, planyívola i volenterosa, voleiava en l'espai i, passant i traspassant entre ell i l'estimada, li enterbolia la imatge d'aquesta, l'allunyava, la repel·lia, a voltes...

La Cinta se li atansa tota manyaga manyaga, se treu el clavell que porta al pit, i diu, amb un somrís que fa blanquejar ses dentetes i posa al descobert ses genives de color de rosa: -L'hai gordat per tu, Garet: ¿el vôs? En Garet es posa, tot estorat, no acaba d'entendre lo que li proposen, i, amb els ulls oberts i la boca badada, resta inmòbil, encarat amb la xicota.

Un dia va perdre els sentits perquè, mentre estava distreta guaitant al cel, se li va acostar la cabra cega i coixa com demanant-li una manyaga. I la cabra, com si endevinés el tort que acabava de fer-li, va quedar agemolida prop d'ella fins que va haver passat el troble.

I fent una manyaga a la seva dona, li deia ple de goig: - noia!... mira quin de Déu de coses que't porto! I la Teresa se sentia inundada de felicitat en veure's tant ben peixada per aquell homenàs il·lusionat com una criatura que espera els Reis. -Teresa; el nen badalla... deu tenir gana... au! dona-li el pit.