United States or Anguilla ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Calleu! -Fugiu! -No espantar-se! No és estat res: un fanalàs de paper que s'és ablamat, escorrent un raig de cera fosa sobre el nas de l'hereu Pigot i els vestits d'algunes balladores. La dansa s'ha suspès un moment, però les parelles no s'han pas separat; i, així que s'ha conegut la causa de l'alarma i que s'ha engegat la rialla consegüent, tornen a pendre l'airós balandreig de l'americana.

-Calleu tots! Llavors tothom garlava a l'hora fins que el Rector va apaivagar la vèrbola que creixia com una riuada, tot alçant les mans en l'aire i dient: -Molt ... comprès. Jo li cantaré les oracions dels difunts i després... -Aquest diu com mus far

Quan sentia la òliba restava sanglaçada i esmaperduda i erta. -La sogra! ja em repta! xuut, xuut!... Calleu! Ja callaré, Clàudia, ja callaré! ¡Mala verra, maleïda, així et rostissin de viu en viu! Heu's aquí la jove de la Clàudia duent el pecat dins l'esperit. Va pel món com una fera perduda i famolenca. Tota amor és apagada, tota bonesa és llunya.

Doncs, tornant als balls d'ara, els que volen fer-hi el graciós, fan fàstic, i els que són naturalment graciosos, per miracle troben un ditxo que faci riure. Aquí hi ha un rotllo. Passa una bolera petita i gruixuda, un xic despitregada, i un tros bruta. És ampla de cintura, no duu cotilla i sua. La veuen venir i diuen: -Noi, mira, mira, quina una! Calleu que ens divertirem. -D'a on surts, pilota?

Al mig dia, quan va arribar el marit de la Monja amb els terrassans del barri, tot el carrer va empèndre'l amb grans rialles. -Tem, a ca teua trovaras gent nova. -Tot ha anat , és una noa. -Sàlva-la que és tot ple maca. -I fina. -Calleu, teniu sa llengua com una cua de porc. -No en feu cas, Tem, que liregen.

-Calleu vosaltres, i Tom que vagi dient! Què digué, Tom? -Digué... em sembla que digué que esperava que jo em trobava millor on era, però que si m'hagués portat millor en algunes coses... -No ho sentiu, això? Són les seves mateixes paraules! -I vós el vau fer callar amb un rebuf. -Ja ho crec, que ! Devia haver-hi un àngel, allí. Hi havia un àngel, en algun indret!

Amb les vostres converses tendres, amb les vostres confidències a cau d'orella, difumeu una mica la música, li lleveu cruesa. La vostra col·laboració al plaer de les nostres oïdes, és tan deliberada i conscient, que tot seguit que s'acaba una de les peces del concert, calleu, en part, perquè ja no se us acut res, i en part, perquè compreneu que el parloteig aleshores ja sería inútil.

No ho ! ¡Mossèn Ponç em diu que faci tancar la noia a ciutat i jo sola potser faré les paus! i a mi em trenca el cor deixar la noia; és tan manyaga amb mi! M'estima tant! ¡que sort tinc dels seus petons i dels consells del vostre germà, que sinó hauria fet un disbarat!... -Calleu, santa cristiana! ¡Jesús, Maria i Josep! Sant Antoni gloriós!

SIR ANDREU Fa rotllo quan s'hi posa; jo també, perxò. Ell ho fa ab més gracia, però jo ab més naturalitat. MARIA Per Déu, calleu! MALVOLÍ Què sóu boigs, missenyors, o què? Què no teniu ni modos ni vergonya pera armar aquest terratremol de calderers, an aquestes hores de la nit? Què us penseu que és una taverna aquesta casa, pera baladrejarhi com a drapaires?