United States or Hong Kong ? Vote for the TOP Country of the Week !


La fàbrica d'en Banyoles se considerava com la més important de la comarca, i a l'hora de tancar era pròpiament una riuada de carn humana la que eixia de la immensa portalada, esbandint-se en braços i reguerons, per camins, prats i dreceres fins al poble veí i a les masies escampades dels voltants.

-Calleu tots! Llavors tothom garlava a l'hora fins que el Rector va apaivagar la vèrbola que creixia com una riuada, tot alçant les mans en l'aire i dient: -Molt ... comprès. Jo li cantaré les oracions dels difunts i després... -Aquest diu com mus far

De Penya-blanca a Vilavella ja era diferent; en Pere no hi passava penes, semblava que es sentís alleugerit de ses greus responsabilitats, i fins es dignava conversar amb l'Antonet, tot passejant la vista per aquells camps planers, on, com ones de la riuada del temps, cada any hi veia passar les alegries del blat, cobrint les tristeses dels rostolls.

No hi havia més remei que tornar al llit; però no m'hi vaig voler ficar; vaig estimar-me més asseure-m'hí amb les cames penjant; i allí, en aquell banc de la paciència, escolta que escoltaràs, esperant les campanades del rellotge, vaig deixar passar el temps com una riuada de dolor. Que n'hi cabien de palpitacions d'un quart a un altre quart!

Una riuada de dolor va ofegar-li el cor, prou trocejat de la vergonya i penediment. -Magí, jo't prometo que mai més me'n veuràs de borratxona: primer morta! Pots estalviar-te l'escupinada! i trenc

Encara estengué més la braçada, i l'eina brillava brunzent als raigs del sol i les motes de blat queien a trompons, rodolant a impuls de sa poderosa revessa, fins a eixir fora del rem com cadavres escopits per la riuada.

Al passar pels barris dels pescadors, una riuada de mirades seguí la inconeguda que feia bracet amb la Monja. La captaire nova amparada per sa distinció, joventut i bellesa, va deixondir la bunior de mil converses misterioses. -Ai la mare! tu, mira què porta sa Monja! -Qui deu assé... sembla filla de senyossus. -Diriu que la vista i no on! -Mal aventurada... deu haver fet algún cappatuf.

El cos de l'Angeleta no es veia en lloc. En Ció el cercava panteixant, i res, els esquitxos que feia la cascada volaven pels aires i un raig de sol va il·luminar-los fent totes les coloraines de l'arc de Sant Martí. -Deu ésser riu avall! Les aigües tenebroses del gorg pregon se removien fent una riuada d'escuma. En Ció se sentí vençut.

La molinera mirant pel forat del pany, sanglotava i sentint tota una riuada de llàgrimes que es tenyien amb sang de les esgarrapades, deia baix, ben baixet, com si pregués, bo i ullejant el seu marit plena d'amor: -No puc obrir-te, perque et faria més desgraciat... Magí del meu cor... no puc obrir-te perque et mataria... adeu Magí... tingues força compte dels fills d'aquesta borratxona... adeu Magí...; i va anar-se'n amb pas insegur, tirant petons pel forat del pany, i abraçant-se ella mateixa.