United States or Palau ? Vote for the TOP Country of the Week !


Hi havia núvols feixucs en el cel, i la Lluna no comparegué. Jo m'estava doblement solitari en una cambreta, guaitant en l'aire, cel endins, on la Lluna hauria hagut d'ésser. Mos pensaments vagarejaren envers la bona amiga que m'havia dit històries cada vespre i m'havia mostrat imatges. Quína cosa hi havia que ella no l'hagués presenciada? Ella naveg

De cop i volta se sentí el crit anguniós d'una dona. Guaitant de darrera l'arbre, vàrem veure que procedia de la graciosa noia esmentada anteriorment, de la que ens haviem oblidat, amb la nostra distracció, del maneguer. Ella havia continuat ferma en sa màquina tot seguit, sota una pluja abundosa de la mànega de regar. Tota sorpresa, semblava dubtar si continuava amunt o girava rodes.

-Aigua, Senyor! sospiraven, guaitant al cel, els pagesos. -Aigua, Senyor! repetien les dones, eixint adalerades, al pas de les portes, per escorcollar d'ample a ample la volta immensa i llisa. -Aigua!... volem aigua!... ¡Necessitem aigua! semblaven dir els pàmpols recoquillats, i els esparcets i els blats de moro i les trumfes.

Un dia va perdre els sentits perquè, mentre estava distreta guaitant al cel, se li va acostar la cabra cega i coixa com demanant-li una manyaga. I la cabra, com si endevinés el tort que acabava de fer-li, va quedar agemolida prop d'ella fins que va haver passat el troble.

L'ataconador del portal a les vuit del dematí. -Ja torna a passar aquell minyó de la del segon pis. La criada del davant, a les nou . -Ja passa. El camàlic de la cantonada, a las deu . -Volta'l! Els xicots d'estudi, a les onze . ¡Sempre trobem aquest senyor! La mare, guaitant pels vidres, a les dotze. -Avui ja ha passat cinc vegades. Aquest vespre li preguntaré per què ve.

passejava per la platja, donant conversa als mariners, o se n'entrava, per tirada invencible, en les tavernes properes, no fent- hi consum, però ensinistrant, amb consells pràctics i maules de l'ofici, els taverners amics; després, se quedava ja a casa els dies rúfols: darrerament, a mida que el mal empitjorava, gairebé no eixia mai, ara fent llit, ara arribant-se fins al balcó, i allí, groc i rexuclat, amb la barba de tres dies i l'alè entrebancat, se passava les hores en un balancí, guaitant llargament, hipnòticament, el tragí de la platja, l'anar i venir de la gentada, la frescor de la mar, l'enriolament del cel, la professó cerimoniosa de les barques, que marxaven cap al lluny, com teoria de verges sagrades en espectacle de ritual...