United States or Uganda ? Vote for the TOP Country of the Week !
Els vivents del poblet feien les feines llurs amb un posat abstret i amb poca enraonia; però tot sovint sospiraven. La festa del dissabte els semblava una càrrega als infants: no hi eren de grat, en els jocs que jugaven, i de mica en mica els van abandonar.
-Aigua, Senyor! sospiraven, guaitant al cel, els pagesos. -Aigua, Senyor! repetien les dones, eixint adalerades, al pas de les portes, per escorcollar d'ample a ample la volta immensa i llisa. -Aigua!... volem aigua!... ¡Necessitem aigua! semblaven dir els pàmpols recoquillats, i els esparcets i els blats de moro i les trumfes.
Ara, de prompte veu que és fosc; sent una por infantil; de bona gana se n'aniria i no se'n sap anar d'aquell siti tan callat. Per fi se'n van fent bracet, donant-se les mans, reposant el cap d'ella en el d'ell. Quina estranyesa! M'han fet sospirar al mateix temps que sospiraven ells dos... Jo també me'n vaig. A vosaltres, ditxosa parella, no us preguntaré per què aneu a fora...
Tota la ciutat parlava de l'ocell meravellós; i si, en trobar-se dues persones, l'una deia a l'altra: -Ros, i l'altra responia a la una -Nyol, en acabat sospiraven, havent-se entès perfectament. A onze fills de fabricants de formatges els fou donat el nom de rossinyol; però cap d'ells en va sortir amb veu.