United States or Cuba ? Vote for the TOP Country of the Week !
Un vespre, jo que m'estava dret, i amb el cor trist, vora la finestra, jo que l'obro i miro enfora, i té, si en vaig tenir d'alegria! Vaig veure una cara que coneixia, una cara rodona i amical, la millor amiga que tenia quan era a casa.
La figura de la Isabel havia estat una mena de pantalla: sense saber-ho, Paulina, s'havia sacrificat ella mateixa: el que hauria volgut per a ella mateixa i no hauria gosat mai a demanar-ho, va intentar exigir-ho per a la seva amiga.
Isabel havia vist tres o quatre vegades en Melrosada, i el comentari que feia sempre a la seva amiga era aquest: -Però, Paulina, si és tan tímid! En Melrosada anava a aconsolar-se, amb la tia Paulina, de l'esverament i del tremolor que li produïa la seva enamorada. -Estic foll! estic foll! Me l'estimo... I Paulina contestava sempre: -Doncs què espera, home!
Perquè l'un i l'altre entenien que no s'havia d'obligar una ciutat grega i amiga a res que ells mateixos no volguessin donar. Apareixent aquests sense cap delit, envien Licó Aqueu, Callímac de Parràsia i Agàsias d'Estimfal. Arribats a Heraclea, exposen l'acordat: diuen que Licó fins amenaçà, si no feien el que se'ls demanava. Després d'haver-los sentit, els heracleotes diuen que deliberaran.
Fins que un dia, sentint-se el bon home greument afadigat d'haver fet tant bé al proisme, va pensar: Ja ha arribat l'hora de penetrar en el verger. Pas a pas va encaminar-s'hi i, essent davant les reixes, va cridar: -Amiga, ja sóc aquí! He acabat l'obra pietosa... Mes ningú li responia. Va empènyer les reixes i per si soles es varen obrir. Més, quina fredor regnava arreu!
Paulina, innocent i plena de bones intencions, estimava Isabel com a la millor amiga. Isabel sentia per Paulina una absoluta indiferència, però fingia una gran amistat, perquè Paulina estava molt més ben relacionada que ella, i per mitj
Que volen que siga. És jove. Un home sol no hi pot estar... I ho ha ensopegat; perquè la segona dona és una galant minyona i li porta bon dot. Saben qui és? La més gran d'aquella família tan amiga de la seva. El senyor Miquel s'est
Però, malgrat aquesta resolució, Isabel dubtava i patia. La seva amiga s'havia fet ja una falsa il·lusió. Aquesta il·lusió anava creixent a mesura que passaven els dies, i Isabel no tenia cor per a treure-la-hi d'un cop, per a dir-li que ella no estimava gens don Gaspar, i que tot el que fes Paulina i el professor era completament inútil.
La tia Paulina parla del caràcter una mica especial de la seva amiga, del to reservat que adopta amb ella sempre que es tracta del professor; però la tia Paulina est
Una vella ens acompanyà, amb molta bondat, un quart de milla per recomanar-nos a una senyora amiga seva que, segons quan, llogava habitacions. Aquesta vella caminava molt a poc a poc, i trigàrem vint minuts a aplegar-nos amb la senyora amiga seva; però ens va endolcir la llarga caminada descrivint-nos els diferents dolors que sentia a les espatlles.