United States or South Korea ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Oh, en nom de Déu, és d'allò més senzill! Has foragitat la Pesta Negra. Cada any, al segon atac, un hom la veia allà, amb els peus entre les mans. A la nit encenia foc, s'escalfava i feia bullir arrels. Era una maledicció. Aquest matí, la primera cosa que he fet ha estat enfilar-me aquí. He pujat a la torrella de senyals; jo que miro: la vella berganta se n'és anada! Endebades m'he posat la m

-Que redimontri bades? me va preguntar a la fi. -Miro el paisatge- li vaig dir: -miro com se va despertant el poble... Que bonic!... Oi? -Uix! va fer ell, tocant l'ase. -Vet aquí lo que ets, tu: sempre vols lo que no tens. Ara t'encantes mirant el poble com si no te n'haguessis pogut afartar en tota la vida d'estar-hi. Doncs per què n'has volgut fugir, cap de pardalets?

He sentit una rialla fresca, infantívola. Miro, i al clar de la lluna veig una banyista que est

Segueixo sense dir paraula, però travesso l'habitació, prenc seient a sobre la taula i me'ls miro com van fent. La meva actitud els empipa cosa de no dir: confesso que me n'adono perfectament. Estan nerviosos, enfurismats. Caminen per sobre els objectes; posen els uns darrera els altres i no els troben quan van a empaquetar-los.

»Passant a consideracions humanes, jo et miro al present, com el nostre més gran. Perquè amb tu tot camí és obert, tot riu gualejable, no hi ha fretura de queviures; sense tu, tot camí s'endinsa en les tenebres: perquè no en sabem res; tot riu és de mal passar, tota multitud és esfereïdora, i més esfereïdora la solitud: perquè és plena de tota privació.

Un vespre, jo que m'estava dret, i amb el cor trist, vora la finestra, jo que l'obro i miro enfora, i , si en vaig tenir d'alegria! Vaig veure una cara que coneixia, una cara rodona i amical, la millor amiga que tenia quan era a casa.

-No res, miro els cavalls d'aquests forasters. -Ah! , són valacs; els he vistos aquest matí a les estables: uns bells animals. Els genets partiren a bella passa. La cortina va tornar a cloure's. Mant dia va passar així sense portar cap cosa nova.

-Què , jo? El que hi ha de positiu és que el primer dia del mal, al moment que al comte li el seu atac, no heu de fer sinó pujar a la torre de senyals, i descubrireu la Pesta Negra, com una taca, entre la boscúria de Tiefenbach i el Nideck. Allí roman tota sola, aclofada. Cada dia s'acosta una mica i els atacs del comte es fan més terribles; un hom diria que la sent venir! De vegades, el primer dia, a les primeres tremolors, em diu: -Gedeon, , ella! Jo li sostinc el braç per impedir-li que tremoli; però ell repeteix sempre amb un tartamudeig i els ulls astorats: -! oh! oh! !... Aleshores pujo a la torre d'Huc; miro qui-sap-lo temps... ja saps, Fritz, que tinc bon ull. Al capdavall, entre les bromes llunyanes, a mig camí de cel i terra, veig un punt negre. A l'endem