United States or Mozambique ? Vote for the TOP Country of the Week !


De tant en tant queia una xafegada de gotarrasses semblant a la que deixa anar sobtadament un arbre fullós, carregat de mullena, quan algú el somou de la soca. El pare va venir cap a mi. -Au, Marianna: ja n'hi ha prou, de badar. Tenim pluja llarga. Fica't a la cambra. Vaig fer que no amb el cap. -Que no?... ! Això que ès bonic!

De manera que, en acabar, la suor li rajava per la cara. Suzel, tota vermella, com avergonyida d'una semblant cançó, es decantava, sense gosar mirar-lo; i Kobus, que s'havia girat per sentir-li dir: -Que bonic és!, la veié que sospirava baix, baixet, amb les mans sobre els genolls, l'esguard acalat.

-Bonic mati: oi? No us far

-Us n'aneu al moment més bonic de l'any- digué l'anabaptista. -D'aquí dos o tres dies les avellanes tindran llur cresta, els viburns i els lilàs llurs flors arraïmades, totes les ginesteres de la costa seran florides, i no hi haur

Hi havia a l'exèrcit un tal Epístenes d'Olint, pederasta, el qual veient un jovenet bonic, a penes púber, ja armat de pelta i condemnat a mort, corre a Xenofont i el conjura d'intercedir per aquella criatura avinent.

Shiplake és un bonic poblet no massa visible des del riu, perquè es troba situat a una altura de terreny. Tennyson celebr

Vaig asseure'm a pendre xocolata, i, mentre en Pau me l'abocava a la xicra, vaig dir-li: -Avui el dia no ès pas gaire bonic; però em sembla que el temps s'aixecarà. Els núvols són prims, l'arc de Sant Martí apunta... -Això no ès s'arc de Sant Martí ni Déu. Això, mal com no s'ensorra!, ès sa bandera flamenca des vent- retop

No es veia sinó son coll bonic, colrat pel sol, i sos braços doblegats.

I sempre, en anar a l'escola, o quan anem a casa, heu d'anar amb mi, quan ningú ho vegi... I vós heu d'escollir-me a mi i jo us escolliré a vós, a les reunions, perquè així és còm es fa quan festeja. -Què bonic que és! Mai no ho havia sentit a dir. -Oh! i és d'allò més alegre! Jo i Amy Lawrence... En els ulls astorats que ella posà, Tom hi llegí la seva errada; i es deturà, tot confós. -O Tom!

Si no hem de fer vuit milles per hora tant se val que anem en un cotxet d'invàlids. Mirant-ho en el mapa, sembla impossible que es pugui fer menys. Però, a les quatre de la tarda, la veu del deure us fa pensar: -És cosa de seguir avant. -No cal cuitar tant; no avalotis. ¡Fixa't quin bell panorama, d'ací estant! -Molt bonic. No oblidis que som a vint-i-cinc milles de Saint Blasien. -Quantes?