United States or Saint Lucia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Amb quina suavitat en Ferràn li parlava de coses quietes i dolces; de records de l'infantesa, de miracles de Sants, de impresions místiques de la Naturalesa. Però la Mercè joguinejava cruelment amb ell. Avui, a l'estudi, semblava mirar-lo i somriure amb dolcesa esperançadora, i quan anaven pel carrer plegats el feia migrar entre menyspreus i befes, dites cridant.
Els nois començaren a mirar-lo i a riure, i en Melrosada se n'adonà; i, de moment, tota la seva magnífica tragèdia se n'an
Aleshores Fritz exclamà: -I ara, Loerich! no em reconeixeu? I el vell va posar-se a mirar-lo, tot sorprès. -Ah, benvolgut senyor Kobus! digué al cap d'un instant: -com us assembleu al vostre pare! Perdoneu-me, us hauria hagut de reconèixer.
-Eh! tan se val! ets aquí! -Estàs de verba, Gedeon; ¿què hi fa aquí la meva presència, no havent prescrit res al malalt? -És que li portes sort. Vaig mirar-lo de fit a fit, i no reia pas.
La jove que li llegia els pensaments en les nines ingènues dels ulls bondadosos, en mirar-lo tornava a sentir el corcó del penediment i pensava: -Si jo sabia que aquest fill m'havia de treure de casa, ara mateix el mataria! i va cridar el seu marit tota neguitosa per a dir-li que anés a cercar la seva mare perquè tornés amb ells.
Abantes m'acontentava del peix que podia arreplegar per les gorgues del córrec i pels rabeigs de la riera; emprò l'altre dia vaig baixar a ciutat, vaig fer negoci, i vaig comprar-me aquesta escopetota, que em fa pla bon servei. La Malena va mirar-lo estranyada. No ho entenia, allò de fer negoci.
De primer, va dir-ho a un amic dels dos únics que hi havia en aquell poble de vint cases; després va pensar que podia dir-ho a tots dos; més tard, va afegir-hi el senyor rector, l'oncle i el padrí; les dones no, perquè eren porugues! l'oncle i el padrí no hi eren i en sortir de llurs cases va veure En Biel, un vell que duia calça curta i caminava amb un bastó alt, gruixut i pesant de boix. En Biel, en sentir-lo, va mirar-lo amb indiferència i gairebé no va escoltar-lo. En Joanín atuït va allunyar-se'n. ¡Tot un estiu que espera l'hora i ara no res, ni una paraula, ni una pregunta, ni una moixada! ¡La fredor més arrupidora de la indiferència aspra i crudel! En Joanín, tenia ganes de plorar, de plorar amagat en un recó i an
Ha restat molt bé: sembla que dormi. De seguida els prenia per la mà, i, vulgues no vulgues, els conduïa davant del cadàver i els obligava a mirar-lo d'aprop. La mateixa senyora tractava, periòdicament, aconsolar En Llucià. -Fill meu, no t'ho prenguis així. Ell te l'ha donat: Ell te la pren.
De manera que, en acabar, la suor li rajava per la cara. Suzel, tota vermella, com avergonyida d'una semblant cançó, es decantava, sense gosar mirar-lo; i Kobus, que s'havia girat per sentir-li dir: -Que bonic és!, la veié que sospirava baix, baixet, amb les mans sobre els genolls, l'esguard acalat.
Paraula Del Dia
Altres Mirant