-Ho dic- afegí ell com si no hagués sentit la resposta -perquè ara mateix acabo de sentir-li que, des de fa algun temps, nota en si com un canvi de naturalesa a impulsos de sensacions noves, penes, i disgustos fins ara desconeguts; i aquestes paraules, si no les hagués pronunciades vostè, haurien sortit de la meva boca, perquè elles retraten igualment l'estat de mon esperit.

-Anem-les-hi a cercar, per la plana, les petjades de la Lloba!... Un altre hauria imaginat que devia haver seguit la vora del bosc, com per costum. Però ara sembla que es passejava cap a la dreta i cap a l'esquerra, amb les mans a les butxaques, com un burgès de Friburg. Jo em feia el sord, quan, de sobte, vaig sentir-li una exclamació de sorpresa.

Però el que més el migrava, era de veure com Hâan treia la botella de la palla, i de sentir-li dir: -Vaja, Kobus, beu una bella glopada! Quina calor que fa per aquestes fondalades! -Gràcies- deia ell, -no tinc set. Perquè tenia por de tornar a començar la història de les amors de tots els seus passats i, sobretot, d'acabar contant les seves. -Com s'entén!

De manera que, en acabar, la suor li rajava per la cara. Suzel, tota vermella, com avergonyida d'una semblant cançó, es decantava, sense gosar mirar-lo; i Kobus, que s'havia girat per sentir-li dir: -Que bonic és!, la veié que sospirava baix, baixet, amb les mans sobre els genolls, l'esguard acalat.