United States or Algeria ? Vote for the TOP Country of the Week !
Som jove i no tinc cap motiu personal de queixa contra la societat, a on tot just acabo d'entrar, i ja em trobo carregat amb un farcell de preocupacions que hi ha moments en què em pesen i em fan dubtar. ¿Per què no havíem d'ésser com aquell bordegàs que es veu allí baix, jaient, tan indiferent, sobre la llosa d'un sepulcre?
-Aquesta cambrera que tenim ara es torna més desvergonyida cada dia: no se li pot fer cap observació. -No acabo de descobrir-les. -Oh! Tu sí que saps apreciar poques delicadeses! La taula parada a l'hora; dissabte sense soroll; cambres ventilades... Però no sols de pa viu l'home.
Que si la Montserrat es negués a acceptar-me en les susdites condicions, entendria jo que dóna més importància a sos béns que a ma persona, i, per lo tant, que no és ella la muller que em convé. Li prego que reflexioni sobre lo que acabo d'escriure i que obri en conseqüència. Aprofita aquesta ocasió etc... Ramon de Montbrió.
Si George fos aquí, podríem anar a veure aquesta tomba. Jo no m'ho acabo de creure, que ell sigui a la banca. Estic segur que s'est
De l'escoltar ne ve el mirar. Me vaig acostant al precipici i acabo per abocar-m'hi, recalcant-me de pit a la soca d'un pi venturer que s'alça al cantell de la cinglera. Així descobreixo la timba fins al bell fons. Dues gavines volen a sota meu, ara remuntant-se, engrossint-se, tapant una bona porció d'espai amb llurs alasses blanques; ara abatent-se, enfonsant-se, empetitint-se fins a confondre's com dos borrallonets més, amb els borrallons d'escuma que els rompents escupen en l'aire. All
MALVOLÍ ...cobert ab una tunica de vellut ramejat, faig venir el meu servei; acabo de saltar del llit ont hi he deixat l'Olivia endormiscada...
-Ho dic- afegí ell com si no hagués sentit la resposta -perquè ara mateix acabo de sentir-li que, des de fa algun temps, nota en si com un canvi de naturalesa a impulsos de sensacions noves, penes, i disgustos fins ara desconeguts; i aquestes paraules, si no les hagués pronunciades vostè, haurien sortit de la meva boca, perquè elles retraten igualment l'estat de mon esperit.
I feia compte, si prenia aquesta fortalesa, de no tornar més a l'exèrcit, embarcar-se en un vaixell a bord del qual els seus companyons de tenda costejaven, i, posant-hi el botí que prengués, fer-se a la vela i sortir del Pontus. I d'això n'eren còmplices aquells seus companys ja embarcats, com acabo de saber. Cleàret crida amb ell tothom que pot seduir, i els mena cap a la plaça.
-Que encara estàs allí mateix? -Ca! Ja he estat en tres cases més. Ara serveixo a un desempleiat de l'Aduana, que no sé si és escrivent; vaja, és un dels principals. Al menos gasten molt. Són marit i muller sense família, però es tenen dos nebots afillats; dues criatures que semblen dos dimonis; tot el dia m'estan aturmentant, i això sí, no els digueu res, perquè, la senyora, sobretot els nebots. Per ells me'n vaig d'aquesta casa: com que ara acabo d'avisar al que li prenc la carn que si em sap alguna casa que m'ho digui. Ja podia anar a casa d'uns malitars , però filla, si vols que et digui la veritat, no m'agraden militarots; avui són aquí, dem
Creguin-ho no es fa res, i lo poc que es fa surt tot tan malament com lo que acabo de contar-los. Per això no és d'estranyar que la gent es desesperi i faci disbarats.
Paraula Del Dia
Altres Mirant