United States or Maldives ? Vote for the TOP Country of the Week !
Als dimonis no els agrada gaire que el diumenge els esquitxi, em penso. -No se m'hauria acudit. És veritat. Voldreu que hi vagi amb vós? -És clar... Si no teniu por. -Por! No és fàcil. Que miolareu per avisar-me? -Sí, i vós feu un miol de resposta, si us vaga.
Impossible de respondre, però a la fi vaig poder pronunciar, en mig de les meves contorsions: -No és pas la meva. És la vostra! Mai no he vist la cara d'un home passar del goig a la gravetat amb tanta de rapidesa. -Com? cridà, aixecant-se d'un bot. ¡Quina mena d'animal més ximplet que sou! ¿Qui no us feia anar amb més compte? Mil dimonis! ¡Bé podíeu haver-vos vestit al marge!
Però la tia Paulina només estava per lo patètic, i la pobra criatura es feia uns tips de plorar espantosos, i a la nit somiava ànimes i dimonis, i es despertava cridant la seva mare.
Tot d'una, sense respondre al que li preguntava en Biel, va fer, amb veu tremolosa: -Diuen que t'ets donat a les bruixes. -Als dimonis, me donaria! va esclafir ell, encès per una onada de sang. Però va revenir-se aviat, i va afegir: -Mira, Malena: con vaig matar al Picotí, tota la gent de la rodalia va estar-ne contenta.
Tampoc no puc suportar el color dels seus cabells, i menys encara, les seves horribles sabates. -Doncs no sé pas com s'ho apanyaran. Ja dic: no hi ha sinó aquests dos hotels- afegí el nostre cicerone. Harris: -Cap més hotel? L'home: -Ni pensar-hi. Harris: -Mil dimonis! I doncs ¿què farem, ara? George: -Vosaltres podeu construir, tots dos, un hotel al vostre grat, amb personal fet a mida.
Què podria passarme? No és possible que puga interposarse res entre jo y l'immens horitzó de les meves esperances. El cel és l'autor de tot això, y no jo; donem mercès an ell. SIR TOBIAS Per tots el sants! digueume aont és. Encara que tots els dimonis de l'infern se li haguessin entaforat en el cos, encara que se n'hagi apoderat la mateixa llegió, jo li parlaré.
El pobre home no volia ser posseït, de cap manera, i els dimonis el violentaven.
Com si aquell somrís hagués foragitat l'angúnia que el lligava, en Biel va recobrar el moviment i la vida, es va acostar al marge i va rompre a parlar: ¿Fa, Malena, que no me'n tenes, de por?... ¿Fa que no ho ets, tu, com les altres mosses, que d'un cort lluny ja fugen de mi com els dimonis de la creu? Fa que ets la mateixa de sempre?...
Ni que els arcs haguessin estat dimonis ens haurien donat tanta feina. Impossible fer-los entrar en els galzes si no era a cops de peu i d'estaca. A la fi van ésser col·locats, però ens donàrem compte que els arcs no corresponien als galzes i que calia treure'ls. Naturalment, aleshores els arcs no volien sortir, i una seriosa lluita s'emprengué entre ells i dos de nosaltres.
Torno a consultar el meu mapa: la resclosa de Wallingford era clarament indicada a una milla i mitja de la de Benson. Era un mapa digne de confiança; demés, jo coneixia ben bé la resclosa, car l'havia traspassada dues vegades. ¿On dimonis podíem ésser, nosaltres? Què ens havia passat?
Paraula Del Dia