United States or Senegal ? Vote for the TOP Country of the Week !


Mirar, escoltar i estremir-se! De vegades la lluita sembla aturada; la vida es retira a la seva fortalesa, hi descansa, hi poua la gosadia del desesperament. Però aviat la seva enemiga l'hi segueix. Aleshores, tirant-se al seu encontre, ella l'estreny de bell nou. El combat torna a començar més xardorós, més aprop de la solució fatal.

Els morts són a munts. Els morts en actitud de lluita heròica, uns sencers, altres mutilats, sense cap, sense cames, en mig de bassals de sang i barrejats amb el mateix enemic. És una visió ferestament atuïdora. Però més torturador és veure i sentir els dissortats ferits per terra. L'un gemega silenciós posant-se la m

Mentre tant veia que en son veí s'hi desarrollava una lluita terrible... aquella última cirera el temptava... el seduïa... les altres havien estat tan bones!...

Reading estigué sitiat pel comte d'Essex durant la Lluita Parlamentària, i al cap d'un quart de segle el princep d'Orange derrot

-Huck, puc voler-ho o puc no voler-ho; però què diria la gent? Ves, dirien: -Uix! La colla de Tom Sawyer! Quína terregada hi ha! I ho dirien per vós, Huck. No us plauria pas, això; ni a mi tampoc. Huck romangué algun temps en silenci, esmerçant-se en una lluita mental.

«Un temps la lluita era entre la vida corporativa i el poder erigit en Estat pugnant una i altre per a defensar sos drets i, tal volta, per a imposar-se mútuament. D'aqueixa lluita en naixia l'equilibri de les dues forces, que marcava la via progressiva de les nacions.

Si ens tornàvem bojos i t'occíem ¿què hauríem produït occint el nostre benfactor, sinó una lluita amb el Rei, el venjador més terrible? I encara de quines esperances em privaria a mi mateix si emprenia, de fer-te cap mal, jo t'ho diré. »Jo he desitjat de ser l'amic de Cirus, creient-lo l'home del seu temps més apte per fer a qui volgués.

La visió dels animals de la selva li ha donat, aquest matí, una concepció una mica estranva de la lluita per la vida. -Ves si en són, de forts i poderosos, aquests animals!

I, posant-se les mans a la cara, com avergonyida de sos propis atreviments o lassada d'una lluita tan perfidiosa com antipàtica, esclat

-Si la trobo potent i original, dieu? ¡Filla del geni, la trobo! ¡La més enlairada i la més grossa que mai hagi omplet la nostra escena! Però... com més gran considero el drama, menys comprenc com no us estranya aquesta mateixa grandesa de pensament, d'intenció. En Montalvà- tots ho sabem -mai ha passat d'un autor de drames d'aventures eternament aplaudit pels parlaments declamatoris que esvaloten la galeria o per les escenes sentimentals que fan enternir a les senyoretes. Però, digueu-me en quina obra ha reflexat mai aquesta visió fondament tràgica de la vida humana? ¿Quan vos ha fet assistir a n'aquestes tremendes batalles de l'home superior que lluita per rompre les xarxes de prejudicis i de rutines amb què vol enrotllar-lo tot una societat ben avinguda? Tu, Pere Aldraga, tu que ets el crític subtil de l'art escènic... tu, Angel Montfret, tu que ets l'autor dels grans anàlisis psicològics... tu, Puigdelfí, que saps renovar contínuament el teu art de dramaturg amb tots els corrents moderns... i vosaltres tots, gats vells de les lletres i de les taules... ¡no sabeu veure que en Montalv