United States or Yemen ? Vote for the TOP Country of the Week !


Les parròquies veïnes ja la coneixien. Li deien l'escurapiques i els sagristans la treien com si fos un ca, i ella amb la veu ronca maleïa i renegava i escopia. Pobra damnada! A voltes roman aturada una bella estona. Davant dels seus ulls hi una immensitat de terres i clarors, muntanyes grises, núvols voleiadors i horitzons calitjosos. Com extasiada, no mira res.

A cada respir, un raig de sol moria en l'aire que s'omplia de porpra. L'or volava pel cel. Els ceps, que havien passat l'agonia tardoral, tenien la saba aturada dintre ses rels fredes. En tot se sentia la son misteriosa de l'hivern que regnava fatídica, lenta i muda, com una mort encantada. Les fulles seques, esperaven com una sentència eterna, aquella ventada macabra que les faria caure.

Tan i tan fort va ser, que, entaforant-se pels boscos del comte, va arribar fins a la torre del Barbut, desvetllant en Biel, que seguia immòbil a l'espona del llit on dormia el son darrer el menut cadàver. Anul·lat per la seva dissort, el pobre pare estava mut, amb la pensa aturada i els ulls ressecs, com si dintre el seu cos no hi quedessin llàgrimes.

-Ja pots pensar; la pell de l'esquena; ¡ni un pallís per jaure! -I amb aquesta Rosa tan aturada? -Sempre ha criaturejat, pobrica! ¡però és més festosa! -I com, mare de Déu! se't va esgarriar? -Esgarriar dius? -Ho diuen! , mira; fan córrer que la jova us ha tret perquè diu que estava com ella!

Mirar, escoltar i estremir-se! De vegades la lluita sembla aturada; la vida es retira a la seva fortalesa, hi descansa, hi poua la gosadia del desesperament. Però aviat la seva enemiga l'hi segueix. Aleshores, tirant-se al seu encontre, ella l'estreny de bell nou. El combat torna a començar més xardorós, més aprop de la solució fatal.

I quan partí d'Efes per ser presentat a Cirus, recordava també que un àguila li havia fet un crit a la dreta, però aturada; l'endevinaire que l'acompanyava havia dit que això era un gran averany, i no pas per a un home particular, i revelador de glòria, baldament penible: perquè els ocells on més ataquen l'àguila és seguda.

El que pujaria més diners seria l'oli. Pensant en l'oli fa un ensurt i resta aturada en el viarany. Maleït-siga la seva memòria! ¡Havia oblidat el setrill! I , i alguna bona ànima li faria fermança d'una ampolla!

Si de lluny reparàvem munió de gent aturada en un carrer, ja se sabia: tots haviem de dir: -Que n'hi ha, de badocs, a Barcelona!... Ai pàtria, pàtria! Qui t'ha vist i et veu! Ara és ben al revés! Sembla impossible que en tan poc temps hajam passat d'aquella vanitosa indiferència, d'aquella supèrbia presumptuosa, a la curiositat infantil més extremada.