United States or China ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Que no dorms? li preguntava allavors amb veu molt baixa... -Sí que dormia... sols que... m'he despertat... I tornava el silenci i tots dos sentien ben clar que s'enganyaven. -Sents? Ja torna! feia ell al cap d'una estona; i quan la ratxada havia passat, -res!... res!... ni una panotxa... ni un gra no en collirem!... Menjar pels bous; i res més. I la Madrona hauria jurat que plorava.
Un hom es preguntava què podia fer-ne, de la rajola; per què havia tancat la porta tan curosament; per què havia guaitat amb tanta d'ànsia per la finestra. Però el seu posat era massa apocat per a fer-hi conversa, i ens abstinguérem de preguntar-li res.
Li mudava l'aigua de l'abeurador li netejava les canyes, li posava una fulla d'escarola, li bufava la menjadora, com si hi tingués realment menjar. I demés li feia festes: Ptiiit! Ptiiit!... Però la gent veïna de l'altre part de carrer es mirava, estranyada, la maniobra i a voltes es preguntava: -Un ocell així, tan pintat i tan estrany, que no piula ni es belluga... ¿quina mena d'ocell deu ésser?
Quina hora deu ser! es preguntava. A l'últim s'ha adormit! es deia mirant al seu home, i tornava: deu ser tard! -Com deu estar el camp!... Déu meu, quina desgracia!
-Pel que pugui venir, doni'm l'extremaunció, Mn. Ramir. Li feren les creus. Quan tornaren a restar sols els de la casa, ella els preguntava: -Qui hi havia, per aquí fora? Li varen fer la llista. -Ah, vaja! Veig que ha complert tothom. Els veïns han respost. Àdhuc la senyora del primer pis, que pateix tant per a pujar l'escala... De seguida s'ensopí.
¡Dos quartos d'ungüent de contracàs! demanava un xicot amb cantarella. -Dos... quartos... de... què...? preguntava distret l'apotecari. -D'ungüent de contracàs, per a mon germ
Tot d'una, sense respondre al que li preguntava en Biel, va fer, amb veu tremolosa: -Diuen que t'ets donat a les bruixes. -Als dimonis, me donaria! va esclafir ell, encès per una onada de sang. Però va revenir-se aviat, i va afegir: -Mira, Malena: con vaig matar al Picotí, tota la gent de la rodalia va estar-ne contenta.
Ella, Obdúlia, tombada d'espatlles al pupitre, on havia deixat obert per les darreres pàgines el volum nou que llegia, preguntava amb certa condescendència al jovincel amorós: ¿És a dir que per a l'heroïna del llibre, us ha servit de model una germana vostra? -Sí... contestava ell, Abundi. -Al menys per a dibuixar el caràcter... -I és una germana a qui estimeu amb efusió?
Em preguntava, amb expectació, quant de temps podria viure. Vaig començar d'examinar-me: em vaig pendre el pols. Als primers moments no sentia cap pulsació; després, em sembl
Paraula Del Dia
Altres Mirant