United States or Hungary ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Jo? -... La nit ditxosa que us vaig conèixer... Ella venia amb mi. Havia volgut anar a l'Aula de Conferències, i l'hi vaig acompanyar un vespre que feia la lliçó en Florenci, el substitut... -Ah! -No vareu fixar-s'hi? -. Però us diré la veritat. Si vaig parar-m'hi, no va ésser pas per ella en si mateixa, sinó per qui l'acompanyava. ¡Oh, mercès, mercès, Obdúlia!

-I com es diu? interrompia Obdúlia amb efectuosa suavitat, com volent correspondre d'una manera o altra al to fervent amb que s'explicava el jove. -Es diu Gràcia, el mateix que a la novel·la. -Nom formós!

-Jo he arribat a pensar si seria cosa de miracle, de prodigi, poder sobrenatural... Sabeu? -, ... Amb tot i lo vibrant de la sonata, semblava que a Obdúlia aquell motiu de la poetessa improvisada, de la germana inspirada, no la interessava prou.

-Oh! i li va ... perquè tota ella és espontaneïtat, improvització, do de natura... Escriu estrofa sobre estrofa sense el més minim esforç, sense treball, sense pena... ¿Vos recordeu que ja ho dic al llibre: igual que les hi dictessin d'un altre món superior? -, ... murmurava Obdúlia amb complaença distreta.

Ella, Obdúlia, tombada d'espatlles al pupitre, on havia deixat obert per les darreres pàgines el volum nou que llegia, preguntava amb certa condescendència al jovincel amorós: ¿És a dir que per a l'heroïna del llibre, us ha servit de model una germana vostra? -... contestava ell, Abundi. -Al menys per a dibuixar el caràcter... -I és una germana a qui estimeu amb efusió?