United States or Portugal ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Jo? -... La nit ditxosa que us vaig conèixer... Ella venia amb mi. Havia volgut anar a l'Aula de Conferències, i l'hi vaig acompanyar un vespre que feia la lliçó en Florenci, el substitut... -Ah! -No vareu fixar-s'hi? -. Però us diré la veritat. Si vaig parar-m'hi, no va ésser pas per ella en si mateixa, sinó per qui l'acompanyava. ¡Oh, mercès, mercès, Obdúlia!

El jove, bon xic sorprès, tant per aquelles paraules anunciadores que en bona part contradeien al seu credo tradicional, com per la desusada animació amb què eren dites, mirava amb els ulls oberts els ulls claríssims de l'amada, com si li costés de penetrar el sentit del què deia i no estés prou convençut de la justícia amb què era flagel·lat el substitut.

Són un estigma que portem a sobre i que ens havem d'expulsar. Però, crec que si algun cop devenen una mica disculpables, és tocant al substitut. -Per què? És un excel·lent company... -No voldria ferir vostra afecció, mes tinc de dir-vos que no em plau del tot aquell Adonis.

I així com en la vida quotidiana tot ho veieu amb ulls primaverals i tot vos apareix bo i excel·lent, ¡fins el substitut Florenci!, en la ficció d'art vos habilleu amb vestiments pessimistes.

La damisel·la més aviat semblava una parenta, una persona de la família que s'havia fet dur allí per a contemplar d'aprop al bellíssim substitut en ple lluïment acadèmic, en plenes funcions de conferenciant. -Amiga, sóu molt subtil... tan subtil com cruel per a en Florenci. -Potser que he usat de massa ironia... Oh, perverses ironies!