Per això Artaxerxes, que sempre havia detestat els espartiates, i els tenia, segons escriu Dinó, pels més imprudents de tots els homes, don

EL DUX Sentiu lo que escriu el sabi Bellario; y suposo que aquest es el doctor qui ve. Veniu de part del vell Bellario? PORCIA , missenyor. EL DUX Són ben vingut aquí. Preneu el vostre lloc. Esteu informat del cas ara present davant del Tribunal? PORCIA Conec a fons la causa. Quin es aquí el marxant, y quin es el juheu? EL DUX Antoni, y vós també, vell Shylock, acosteuvos els dos.

-És que escriu d'allò més - va dir: -una lletra rodona, com si fos emmotllada! És extraordinària, aquesta petita Súzel: saps? -, senyor: un magí molt viu. Si la sentíssiu a la cuina, quan ve, sempre alguna cosa a dir per enriolar-vos. -Ves, ves! Jo que la creia una mica trista! -Trista... I ca!

Saps quina gràcia tindria, a hores d'ara, aquest suburbi, si fos fet de casetes de dos pisos voltades de jardí? Jo recordo prou un petit aplec de neules que escriu sobre la ciutat-jardí. No és qüestió d'escriure, sinó d'apedregar regidors, d'insultar arquitectes, d'incendiar barriades bunyol!... -Per l'amor de Déu, Llucià! Ja saps les atrocitats que estàs dient?

Ell no ofici, ell no negoci, ell no llegeix, ell no escriu; no ha sigut ni vol ser mai regidor, ni arcalde de barri; els diaris no han portat mai el seu nom; no paga contribució; no vot; no va al cafè; no companys... només és casat i... ell mateix ja ho diu... home de sa casa .

Llambregada d'ell; llambregada d'ella; estreta de ; barretada a la mare. Als quatre passos, se giren tots dos i es fan la rialleta... Ai! Ja hi som! Tant hi som, que ell, en arribant a casa escriu:

El seu oncle, home de i d'una regular posició, tement que el seu nebot allí sempre seria un murri, li dóna cartes per als seus amics de l'Havana, li paga el viatge, li fa fiança per la quinta, i el recomana al patró del barco. Al principi de la seva estada a l'Havana escriu cada quinze dies a la seva família. Després, cada mes; més tard cada mig any, i, per últim, ja no escriu.

Tenia al seu servei una dona fiada, de moltíssima influència sobre ella, que es deia Gigis, la qual escriu Dinó que va ajudar-la en l'emmetzinament; però Ctèsias afirma que només Gigis estigué en el secret, i que fou contra la seva voluntat. Quant al qui don

-Ai senyor! qui l'ha vista i la veu! ¡Quan despatxava darrera el taulell es deia Pepeta, ara es diu Pepita que és més fi! -Però jo sempre li dic Pepeta! -Res! Ells fent teixits i una mica de contrabando s'han fet milionaris. -Veu? el seu fill és més fi! -Ui! quina diferència! El noi és molt intel·ligent. ¡ Escriu, dibuixa , li agrada la música! I la seva pena és que li facin fer de comerciant.