United States or Democratic Republic of the Congo ? Vote for the TOP Country of the Week !


-La mare rai,... digué la Montserrat, i amb això don

Mon senyor oncle resumeix els motius per vostè aduïts, en els següents termes: Que portant la Montserrat, com a pubilla de Serra-Bruna, vinculada la tradició de la família, no convé que prengui per marit a qui, com jo, professa idees que topen amb ella i est

I ella, encongida, sentint-se baix la inquisitorial observació del jove, ni s'atrevia a alçar la vista de la feina de ganxet que tenia entre els dits. De sobte interrompé el silenci, dient amb afectada naturalitat: ¿Creuria, Montserrat, que anit l'he somniada? -De debò? féu ella, sense canviar de postura i mostrant ses dents com pinyonets menuts i apretats.

Amb l'esguard inquisidor, varen resseguir l'egua des dels ulls a les illades, estranyant-se de trobar-la tal com havia partit, sense un relleix del seu sacrifici i del seu goig. ¡Oh, quin tumulte espiritual, en adonar-se que era possible el secret i la hipocresia! Després l'acaronaren amb una ardència tímida, així com a una amiga retornada de Montserrat en plena lluna de mel.

Com tambè se 'n guardavan en altres temples y monastirs y, entre aquests, en lo de Montserrat, hont fins al present sigle hi haguè la famosa llántia ó fanal de la capitana turca, á la qual lo poble ha dedicat un de sos mes bonichs cants populars; aquell que diu: Fins setanta y quatre llántias creman davant del altar totas son de plata fina menos una que n' hi ha, n' es la llántia del REY MORO que may l' han vista cremar.

Per fi, com qui pren una resolució heròica, el veié regirar-se a mig volt i, passant a frec de les noies, enfeinades amb llurs tasques del cosidor, digué amb veu seca: -Montserrat: arriba't fins a l'estudi! ensems que, sense girar-se, emprenia ell la pròpia direcció.

En un o altre sentit, tothom havia experimentat l'especialíssima commoció que el contacte d'aquella naturalesa privilegiada produïa en qui tingués ànima, i fins en molts que semblaven no tenir-ne o tenir-la de suro. Però en ningú aquesta impressió havia sigut intensa i transcendental, si en diferent sentit, com en don Eudald i la Montserrat.

Però sa obra sèria era un plan de catequística que havia ideat i anava a posar en pràctica, amb plena aprovació del senyor Rector i de la família. La que havia canviat poc era la Montserrat.

Mentre la Montserrat s'ocupava en posar una mica d'ordre a la casa, arrib

Escampellades ací i allà, joguinejant i collint flors, es reunien en pinyocs, que seguidament es desfeien per a formar-ne d'altres més enllà, sempre bellugoses i alegres, sempre cantant, xisclant i rient. En Ramon i la Montserrat, com frisosos, a penes mai es mantenien prop l'un de l'altre, igual que si una força els atragués per a repel·lir-se en quant arribaven al contacte.