United States or Israel ? Vote for the TOP Country of the Week !
En anar a pagar l'auto, el xofer mirant-lo de fit va dir-li amb timidesa: -Que no em coneix? -Sí i no! -Sóc En Miquel! -No parlis més, En Miquel Pons! -El mateix! -Què t'ha passat? Que fas de xofer? -És molt llarg d'explicar. Un dia que vagi amb calma... -No vull que em tractis de vostè! ¡El teu pare estava en bona posició! -Doncs jo ara estic millor que ell. -Que no vas acabar la carrera?
»Pelsly, coneixent el nostre benestar, havia pensat, del dia de Sant Miquel ençà, en Súzel per al seu minyó, però abans de dir res i de fer res, va venir ell mateix com per a comprar el nostre bouet.
I en Miquel, en Miquel Mans, o Winckelmann per mal nom, es va treure les ulleres com en les hores de gran consulta, i, després d'una estona de contemplació, va fer així: -Vida i expressió, ja en té; però encara sent el model... Idealitzi tant com pugui. I el xicot s'hi va posar altra vegada amb redoblat ardiment.
Que volen que siga. És jove. Un home sol no hi pot estar... I ho ha ensopegat; perquè la segona dona és una galant minyona i li porta bon dot. Saben qui és? La més gran d'aquella família tan amiga de la seva. El senyor Miquel s'est
Els meus vestits eren humits encara: vaig posar-me'ls, però, i Katel em presentà, alguns moments després, al vell Miquel Durlach, el propietari de l'establiment, un vell de vuitanta anys, amb la cara solcada d'innombrables arrugues i les parpelles balderes.
I quan, a la cinquena o sisena botella, les cares s'animen; quan els uns experimenten de cop i volta la necessitat de lloar el Senyor, que ens curulla de benediccions, i els altres de celebrar la glòria de la vella Alemanya, sos pastells, sos pernils i sos nobles vins; quan Kasper s'enterneix i demana perdó a Miquel d'haver-li servat rancúnia, sense que Miquel se n'hagi dubtat mai, i Christian, amb el cap decantat sobre l'espatlla, riu sense fressa, tot pensant en el pare Bischoff, mort fa deu anys, i a qui havia oblidat; quan d'altres parlen de caceres, d'altres de música, tots al plegat, aturant-se de tant en tant per esclatar en una riallada; és aleshores que la cosa esdevé totalment joiosa i que el Paradís, el veritable Paradís, és damunt la terra.
Va per tot arreu... I cada vegada que pensa: «Ara só libre, i content jo, content tothom», fa un esbufec de gust i posa un pam de greix. Tot sovint li diuen: -Anem, senyor Miquel: ¡ja el tornarem a veure casat! -Això... qui sap? Ningú pot dir lo que far
-Sobretot- va dogmatitzar en Miquel, -que el gest sia estatuari, és a dir, permanent, eternal dins de lo immòbil... Tant s'ha de fugir de la manca d'expressió com de l'excés.
En Miquel Pons tot consirós va agafar el volant i amb una veu tímida va dir: -On vol anar? -No ho sé; avall, cap a la plaça de Catalunya! L'auto, després de trontollar una estona, es pos
Paraula Del Dia
Altres Mirant