United States or Poland ? Vote for the TOP Country of the Week !


De manera que només en els espais lliures, que havia caigut la neu, retrobava Sperver el fil del rastre. Ens va caldre una hora per eixir d'aquella vorada d'arbres. El vell caçador furtiu se'n rosegava el bigoti, i el seu nas llarg formava mig cercle. Quan jo volia dir encara que fos un mot, m'interrompia bruscament i exclamava: -No parlis, que em destorbes!

Porta de part d'ell substancials homenatges, compresos en presents de gran valúa, ademés dels compliments y frasseigs de la més fina gentilesa. No he vist mai un embaixador d'amor tant proprici: cap dia d'abril ha anunciat tant delitosament la vinguda de l'abundós estiu com aquest herald la vinguda del séu amo. PORCIA Prou, prou, no parlis més!

-Mira Teresa, engony l'anyada ha set bona. El blat ha murit amb tota saó, més que engonyasses , i les moles són molt gastades i no voldria arribar a la feina sense unes altres! Me n'aniré cap a França a comprar-ne unes de noves, sinó la farina no tindria aquella finor de la nostra feina. Tu quedes mestressa, Teresa, de tu i dels fills i del molí... -Magí! No parlis més!...

En anar a pagar l'auto, el xofer mirant-lo de fit va dir-li amb timidesa: -Que no em coneix? - i no! -Sóc En Miquel! -No parlis més, En Miquel Pons! -El mateix! -Què t'ha passat? Que fas de xofer? -És molt llarg d'explicar. Un dia que vagi amb calma... -No vull que em tractis de vostè! ¡El teu pare estava en bona posició! -Doncs jo ara estic millor que ell. -Que no vas acabar la carrera?

Es ball de patacada... sap? No com m'hi he embolicat. Hi tinc un compromís que... -Vaja, no parlis més. Adéu.

ANTONI Te prego que m'escoltis. SHYLOCK Jo reclamo ma lletra, a tu no vull sentirte; jo reclamo ma lletra, es inútil que parlis més. De mi no'n fareu un d'aquests bonassanos d'ulls contrits, que dobleguen el cap, sospiren, s'entendreixen y es corven a la voluntat dels cristians. No vull que'm segueixis; no demano paraules, no vull més que ma lletra.

Xenofont, havent sentit aquestes paraules, diu: -Mentre parlis d'aquesta manera, és difícil respondre; amb tot ho faré, per aquest jovenet, a fi que sàpiga qui sou vosaltres i qui som nosaltres.

-Mira, no me'n parlis, del metge: ja em sofregida. Fa més de tres setmanes que llenço les receptes a les escombraries. És un toca- sardanes: no sap per quines mars navega. Ramonet, Ramonet, quina paret toques!... uix!... Ara surt amb que el mal gam de la noia ve de les borratxeres del seu pare i dels seus avis. ¿Oi, quina pensada? Jo bec i tu et mareges. ¿Vol-se'n anar al... Déu me contingui!... I mentrestant la Jacobè se'm va morint, se'm va assecant com els pàmpols de la parra, emmalaltint-se més i més a cada glop de medicina que pren. ¡Al diable, les potingues!... No, aquest mal no ès dels que es poden guarir de m

-Ha vingut a trobar-te l'Enric aquest matí? -, noi, . Es creu que tinc una influència decisiva i vol que l'ajudi. -Que s'ho tregui del cap. Jo no li deixo les cinc mil pessetes encara que me'n respongui amb la vida... No m'he tornat ximple. -I l'oncle Joan no ha tornat a demanar-te res? -Calla! No me'n parlis. He hagut de donar-li tres centes pessetes per treure-me'l del davant...