United States or Greece ? Vote for the TOP Country of the Week !


Fins sa mare, fos per no torbar de nou aquella beneita pau tan desitjada, fos per no donar-li més pena ja que no li podia dur un remei, ni per vies de consol li parlava de la cosa.

La noia tingué grans dificultats per a apendre el seu nom, i el féu esperar al recibidor. Al cap d'un moment aparegué en Víctor estossegant, amb una cara alegre, tot efusiu. Li dóna un cop a l'esquena, dient-li: -Melrosada! ditxosos ulls! Ens pensàvem que s'havia mort! Però què ha fet? Que ens oblidats? Tot això ho digué precipitadament, sense donar-li temps de contestar cap excusa. Quan en Víctor va fer una petita pausa per respirar, en Melrosada engeg

En arribar, em digué: -Sembla, la vostra, una bona màquina. Marxa ? -Oh! Com la major part d'elles- li responc. -Bastant al matí, però up xic pesanta després de dinar. Ell va agafar-la per la roda davantera i la forca i va donar-li una violenta sacsejada: tal, que vaig dir-li: -Estigueu-vos de fer això, que la fareu malbé.

L'auto féu uns espetecs com si estigués enrabiat i En Martí va pujar l'escala bo i llegint una carta que la portera va donar-li.

El dia de la carta se'l va passar com Déu va voler. En ficar-se al llit no podia dormir de cap manera; però després de donar-li el cervell voltes i voltes, arrenc

-Potser , per a un que montés sobre els seus ossos: jo solament que vaig provar-lo per mi mateix i que, per a un que carn, era una angúnia. En passant sobre una pedra o sobre un carril, pessigava com un diantre. Era com muntar sobre d'una llagosta empipada. I vós muntàreu un mes així. -Vaig pensar que calia donar-li temps per veure els resultats.

Jo no l'havia compresa exactament, i va repetir-me: -En donar-li aqueix coixí, marxar

-Ha vingut a trobar-te l'Enric aquest matí? -, noi, . Es creu que tinc una influència decisiva i vol que l'ajudi. -Que s'ho tregui del cap. Jo no li deixo les cinc mil pessetes encara que me'n respongui amb la vida... No m'he tornat ximple. -I l'oncle Joan no ha tornat a demanar-te res? -Calla! No me'n parlis. He hagut de donar-li tres centes pessetes per treure-me'l del davant...

De l'altra gent no se'n capficava: tenint un amo com el comte per a protegir-lo, un rector com mossèn Esteve per a encoratjar-lo, i una mossa com la Malena per a donar-li esperances, ja no necessitava res més que l'ajuda de Déu.

Res de títols acadèmics ni cosa que puga donar-li consideració, perquè això, als joves, els fa orgullosos per més que sien pobres com una rata.