United States or Mauritania ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Massa conec que no só un ximple! pens
En Ramon estava embadalit, i reia com un ximple amb les pintoresques narracions d'en Pascal, que tocava tots els registres, no essent pas menos distret el que en podríem dir de geografia de la comarca.
-Ha vingut a trobar-te l'Enric aquest matí? -Sí, noi, sí. Es creu que tinc una influència decisiva i vol que l'ajudi. -Que s'ho tregui del cap. Jo no li deixo les cinc mil pessetes encara que me'n respongui amb la vida... No m'he tornat ximple. -I l'oncle Joan no ha tornat a demanar-te res? -Calla! No me'n parlis. He hagut de donar-li tres centes pessetes per treure-me'l del davant...
-Diastre de noi! Mireu's que és prou, que jo mai pugui escarmentar! No m'ha fet prou martingales, perquè ara m'emprengui de sotjar-lo? Però un vell ximple és el pitjor dels ximples. Un gos vell no aprèn cap traça nova, com diu la dita. Tanmateix, en nom de Déu, ell no s'empesca mai les mateixes coses dues vegades seguides; i còm pot conèixer un hom la que ha de venir? Sembla talment que sàpiga per quant de temps podr
La majordona semblava desesperar-se al sentir-se tan maltractada: s'estirava els cabells i picava de peus com una ximple.
No hi heu fet cap marca! -Becky, he estat un ximple, un ximple! No se m'ha acudit que calia fer el camí de retorn! No, no puc trobar el camí: tot est
L'Adelaida no ha respost paraula. Ha mirat un moment la seva germana amb un esguard que volia dir: -Que n'ets de ximple! A la porta del saló, l'Eulàlia ha sospirat de nou: -Ja fa pena de tancar-se aquí dins, amb aquesta nit tan formosa!
-Ja m'ho pensava: els nois d'aquest poble malden més i fan més el ximple per atrapar seixanta cèntims de ferro vell per vendre'l a la fundició, del que farien per guanyar el doble de moneda en una feina regular. Però aquesta és la naturalesa humana. Cuiteu, cuiteu! Els minyons desitjaven saber a què venia la pressa. -Tant se val: ja ho veureu quan siguem amb la vídua Douglas.
-Senyor Celestí, hi ha l'Esparver va dir la minyona del metge que escombrava el cancell. -Què vol, aquest ximple? va respondre malhumorat el metge que tot just s'havia llevat. -Diu que ve a pagar les conductes. -Ah! que passi al despatx- va afegir el metge tot fent una rialla de goig, i va alçar-se tot seguit.
-Aquesta es volgué descalçar perquè ses botes li feen mal; però... -Mala negada! No hi havia manera d'agontar es peus nus en terra. Ses pedres cremaven com brases vives. -Oidà, pubilla: ¿te'n recordes, d'aquell homo que llaurava sa vinya? Era com un vedell, gras, roig de pèl, taujanàs, amb un posat de nyonya... -Sí, diga-li ximple! Li haguessis ficat es dits a sa boca. ¡Pesta et sec, pubilla!
Paraula Del Dia
Altres Mirant