United States or Tonga ? Vote for the TOP Country of the Week !


Quan lo rey Felip de França vinguè en de guerra á Catalunya y, despres de rebassar gran part de la terra Ampurdanesa va, deixarse caure sobre Girona, los gironins varen posarse baix lo amparo del seu patrò Sant Narcís. La ciutat fou assetjada y tastá tota lley de sufriments.

En Martí, un xic romàntic, passava llargues hores a la biblioteca de l'Ateneu llegint tota la literatura naixent de Catalunya, escrivia rims tímidament i estimava com un estima quan se el cor sembrat d'il·lusions i els ulls amarats de poesia.

Més que mai la veia gran, la causa que havia emprès, i més que mai sentia son cor sadollat de l'amor de pàtria, i més, molt més que mai s'afirmava en son propòsit de treballar per a la reconstitució de la personalitat de Catalunya.

El gran Pepaito -tothom coneix aquest amic inefable que és una mena de picarol amb una mica de Sòcrates a dins- un parent a una llunyana ciutat de Catalunya. Aquest parent és un home anguniós i temorenc: l'estira-cordetes de si mateix. Un dia es determin

Un jorn, veuse aquí, que en unas molt aspres terras de Catalunya la vejeren arribar volant, y ab esglay de la gent que s' ho contemplava, fent un bufech com un tró y llansant foch pels nassos se deixá caure en una vall hont una antiga ciutat hi havia.

El geni d'en Ramon era a posta per a entusiasmar-se amb la causa d'aquell poble (ja de si simpàtica a tota la joventut europea), majorment impressionat per certes ressemblances que observava entre Irlanda i Catalunya. Féu causa comuna amb el poble, resultant aquell període de sa vida una mica tenebrós, embolicat en conxorxes i conspiracions fenianes. En les bullangues que s'armaren en 1865, amb motiu de la supressió del Habeas Corpus , barrejat entre els estudiants de Dublin, anava a capgirells amb la policia. Arrestat, pass

Tan bon punt foren a la plaça de Catalunya En Martí va tustar el muscle d'En Pons, dient-li: -Atura't! Quan te dec? i mir

Els forasters els podem dividir en nacionals i estrangers. Els nacionals els podem subdividir en castellans i catalans, i, al dir castellans , ho prenc en el sentit d'aquell general tan simpàtic que deia que tenia per castellans a tots els que no eren fills de Catalunya.

A un home com aquell, que ni temps havia tingut de noi per a passar les beceroles, no li havia pas d'anar a explicar que d'aquells llibres en treia, per exemple, l'Estudi social dels remenses a Catalunya , que era el que aleshores em tenia capficat. L'home no m'hauria entès i potser haguera cregut que me'n mofava.

Qualsevol, per molt que ignori la història de Catalunya, encara que siga un mantenidor, no hi ha dubte que sabr