United States or Grenada ? Vote for the TOP Country of the Week !


-No... no necessito res. Es a dir, res: molt: un consell vostro sobre un cas que... -Bo, bo! Tira, Temme... tira de sa meua experiència. L'han filada ets anys i es desenganys, i ès llarga, llarga. Hi ha corda per a treure qualsevol barca que vaju de través. Si pot servir-te, tira, tira: jo, content que te n'ajudus. Explica't... sense por!... as gra de dret!

Però no ho digueu, això: un hom ha de fer coses, quan una gana que hi veu, que no faria en tornar a ésser una çosa redreçada. -: si no us necessito de dia, Huck, us deixaré dormir: no us inquietaré pas. I cada vegada que vegeu, de nit, que passa quelcom, quatre gambades i a miolar tot seguit.

-Jo, des de la guerra dels Estats Units tinc fet un estudi sobre el decreixement de la població americana i sa influència en l'Europa occidental; mes per a que les deduccions meves resultin certes, necessito una mortalitat molt forta, i ¿què vol que li digui? tinc por que aquest còlera ser

-Vaja, vaja! insistí don Eudald. -Aquí sempre s'ha fet així i no convenceria pas a ningú del contrari. I, si no, digui: què faria ara, vostè, aqui? ¿tallar els boscos i rompre els herbeis per a fer-ne artigues? Això no seria més que trencar la guardiola, i amb quatre anys seria tot acabat. ¿Què es creu que aquí és al pla? Si trec els boscos, faré una dinerada; mes, acabat, què? Com que gràcies a Déu per ara no ho necessito, val més que quedi per un mal trànsit, o per a treure tal volta d'apuros a un hereu menos afortunat. Altrament, la muntanya est

-Que n'heu arreplegat algun, d'aquests papers, Tom? -No. -, doncs còm trobareu les marques? -Poc en necessito: sempre l'enterren sota una casa on surt por, o una illa, o sota un arbre mort que una branca allargassada.

Doncs : va esdevenir-se que un d'aquests cavalls, el besavi de tots els ases, trobant-se un dia dins l'herba fins al ventre, es digué a mateix: «-Aquesta herba és massa grollera per a mi: el que necessito és la flor més fina, tan delicada que cap altre cavall n'hagi tastada de semblant.

Ens érem asseguts en un prat, a cosa de deu metres vora l'aigua, i acabàvem d'instal·lar-nos còmodament per a pasturar. Harris tenia el pastís de vedella entre les cames i el trossejava. George i jo esperàvem la fi de l'operació, amb els nostres plats a punt. Llavors Harris ens digué: -Ja teniu la cullera que necessito per a servir el suc?

Quan arriba a en Lluïset, el seu nebot, aquest es troba que ha perdut la targeta... Vet aquí tota la formalitat a terra, perquè la sala no el pot pas treure. -I vostè, senyora Mariagna? La targeta... -Fugi, home!... No en necessito, jo, de targeta. soc prou entrant de la casa. -... Mare de Déu, dona!... dongui-me-la... -Ai, fill!... ni menos què me n'he fet!... I coses així.

Jo no puc romandre assegut, sense fer res, veient com els altres treballen igual que negres: necessito aixecar-me, atalaiar llurs moviments, passejar-me amb les mans a la butxaca i fer-los indicacions per reeixir més . És l'efecte de la meva energia natural. No puc evitar-ho. Aleshores, sense dir ni un mot, vaig començar d'enfardar.

En aquest mal pas, un rodenc es presenta i diu: -Jo m'encarrego, companys, de fer passar quatre mil hopltes d'un cop, si em procureu el que necessito, i em concediu un talent de recompensa. Li pregunten què necessita.