United States or Saint Helena, Ascension, and Tristan da Cunha ? Vote for the TOP Country of the Week !
I el front arrugat del gendre, generós de cor, esdevenia ple de serenitat i els llavis tremolosos de malícia de la vella prenien la quietud perduda en les onades de la gasiveria que se la menjava de viu en viu. -Home, no en facis cabal; ¿no veus que és vella? no vols que vagi a mercat, no hi aniré... pero no ho diguis!... -Sí, però ella m'ha dit...
Avui la mar s'ha anat fent grossa, les onades una a una creixíen com si volguessin abastar el cel, l'arena es removia com paorosament esglaiada, l'aire s'omplia de ruixims i la remor de la mar plena d'escuma arribava al bell cim de les muntanyes.
-Aviat hi serem, mare... no ploreu, no tremoleu! i les onades avançaven i li voltaven les cames d'escuma; emportant-se'n sorra sota els peus el feien aturar per a no caure a l'aigua. Semblava que'l mar tenia el desfici d'esborrar les petjades dels peus nus d'aquell pescador. Aixís arrib
El mar és fosc, els barberols s'allarguen a batzegades enfosquint l'aigua, i una nuvolada atapeïda romàn davant del cel... de tant en tant els núvols s'obren, i els raigs del sol fan en la mar una ratlla d'argent... talment apar una espasa que juri damunt de les onades... l'horitzó és clar... una parella de llaguts s'acosten en popa la valenciana, semblen dos gonfarons d'una processó que deu seguir ones enllà.
La roca buida i ressonant és com un sepulcre aposentat al mig del mar... en lloc de flors, les onades hi han sembrat algues marines, en lloc de oracions s'alcen al cel les remors del vent, en lloc de llàgrimes neixien de la mar els xarbots salabrosos, i un pi, arrelat en la roca viva, fa amb ses branques revingudes i enlairades un majestuós senyal de la creu... Dins la bauma s'hi ajoca el silenci; hi regna una eternal foscúria... l'aigua de la mar puja i baixa tenebrosa i sonora, i un degotall rítmicament s'ou en una reconada com el batec de cor invisible i agònic que morís per voluntat d'una maligna fatilleria...
Déu del cel! Quínes onades hi havia a la gola de la claveguera! Però és que tanmateix havia plogut a bots i a barrals. El vaixell de paper dans
La riallera aurora ens brinda amb mil delícies; cel serè, ombretes fresques, aire suau... ¡Ai, que n'és de plànyer l'home insensible als exquisits presents de la naturalesa! El sol rogenc alça, pausat i magestuós, son disc per darrera del mar, que li balla l'aigua davant dels ulls. Les onades, encara joves i ajogassadetes s'entretenen en fotografiar-lo.
Jo, novell en aquella pesca, hi posava tota l'ànima. A cada moment me semblava sentir la picada del peix, llevava la fluixa emocionat... i res. M'enganyava el moviment de les onades, m'enganyaven les estremituds dels meus nirvis mateixos sobreexcitats. En canvi, l'oncle, ¡que tranquil! Les seves manasses immòbils semblaven de pedra.
Paraula Del Dia
Altres Mirant