A banda i banda, les vessants de les muntanyes s'estarrufaven, eriçades de fullam de tons polsosos, creuades de branques negres, fosques dels fons, molt fosques com dos pans d'ombra enclotant la verdor vaporosa de la fondalada...

Es feia mestressa d'ell una mena de fam de destruir, i atuïa a cops de garrot les branques d'olivera que li eixien al pas... esclafava i malmetia a trepitjades les tòries dels ceps... mig partia amb revolada ferma els plançons de roure i d'alzina...

Els gemecs de l'home es barrejaven amb els grinyols del ca. En les profunditats del cau repercutia un trepeig violent. Àdhuc la mateixa naturalesa participava de la nostra expectació. Els pinsans emmudien en les branques, el Montseny nevat s'aguantava l'alè, el sol empal·lidia, i el cor de la terra panteixava.

Amb els vostres viaranys estrets i enlairats i els vostres tortuosos solells, com em sembleu perfumats del record dels estius plens de sol! ¡Quines aparicions més joioses ofereixen, sovint, les vostres ombrívoles perspectives! ¡Que dolçament sonen, en les vostres branques parladores, les veus dels temps passats! Remuntant de Marlow a Sonning, encara potser es frueix de major bellesa.

El Tàmesis no fóra tan deliciós com és, sense les rescloses mig cobertes de branques i flors que fan de dolç envelat. En parlar de rescloses, em ve a la memòria un incident esdevingut a George i a mi, no fa gaire, un matí d'estiu, a Hampton-Court. Feia un dia esplèndid, i la resclosa era plena de públic.

Els boscos i els alzinars semblaven més llòbrecs; els verns i els saules, més fantàstics i desolats en mig de les planúries blanques; i les velles rouredes, esfumant-se en els horitzons color de cendra, amb grans tofes de neu en els forcats de les branques i en els bonys de les soques enormes, adquirien un esfereïdor encís de decoració tràgica.

Hi havia una gran cacera, i els caçadors eren amagats al volt de l'aiguamoll: alguns eren, fins i tot, asseguts a les branques dels arbres que estenien llur ufana damunt l'aigua. El fum blau s'alçava com a núvols entre els arbres obacs, i s'escampava per damunt l'estanyol.

Almenys, si han de posar-los als arbres, ¿per què no els col·loquen baix? ¿per què penjar-los a les branques més altes? I, amb un nou acudit, seguí dient: -Potser judico malament el país: amb seguretat que els alemanys, que ens avancen en tantes coses, han perfeccionat un correu de coloms missatgers.

En les branques del suro una cigala canta, i, en la brosta, un pregadéu de rostolls se li és encarat, contemplant-la immòbil, amb una devoció absurda, avergonyidora: talment l'hereu de l'amo. La marinada ratxeja encoratjadora per aquell cimal. S'obiren pobles, rierals, selves i conreus, i el cor s'eixampla.

Ell li féu fer un vestit d'home perquè pogués cavalcar al seu costat. Solien fer eixides cap als boscos embaumats, on les branques verdes els fregaven les espatlles, i els ocellets cantaven entre les fulles tendres. Ella s'enfil