United States or Latvia ? Vote for the TOP Country of the Week !


SIR ANDREU Aont us trobaré? SIR TOBIAS Ja't vindrem a cercar a ton Cubiculo . Vés. FABIÀ Us deu esser ben car aquest ninot, sir Tobias. SIR TOBIAS Jo li surto car an ell; no trigaré gaire a costarli dues mil lliures. FABIÀ Me sembla que tindrem una carta ben divertida; però espero que no la cursareu? SIR TOBIAS Ja ho crec! y faré tot lo pugui perquè aquest jove li respongui.

DUC Al revés; més ab els amics. JUTGLAR No; no, senyor; més malament ab els amics. DUC Com potser això? JUTGLAR És així, senyor, perquè'ls meus amics m'alaben y alabantme me fan tornar ase, y els meus enemics, al revés, me diuen nèt y clar que sóc un ase; de manera que ab els meus enemics hi guanyo en coneixement de mi mateix, y surto enganyat pels amics.

SIR TOBIAS Envia a cercar diners, cavaller, creume; y si a l'ultim no obtèns la seva , digam que sóc una ròssa. SIR ANDREU No us fieu de mi si no surto ab la meva; feu lo que volgueu. SIR TOBIAS Vaja, anem; vaig a escalfar un xic de vi. Ara ja és massa tard pera anar al llit; vine, cavaller, vine. DUC Doneume musica!... Bon dia, amics.

I, no obstant i això, no he cregut tan gran despropòsit patrocinar les pretensions de mon nebot que, a part de l'afecte que li tinc per la sang que porta, no és pas un partit d'escarnir. Les qualitats materials, vostès les han pogudes apreciar, i de les morals, fins a on vostès no alcancin, ne surto jo per fiador.

I tot explicant-me l'excel·lència de la torre , m'acaba d'apesarar dient-me: -És molt millor aquesta que la de l'Andreu! I són pocs els que van a patir a fora sols perquè els que els coneixen sentin dir: són a la torre! No puc sofrir la vanitat dels altres; prou càstig tinc amb la meva, i per no patir, surto de casa en Fèlix. Ja que també a fora, vull gosar-ne; me'n vaig camps a través.

En fi, és allò... -Katel! -Què mana, senyor? -Surto; me'n vaig a pendre l'aire: cal que faci una bella caminada. Però... tornareu a migdia? -Em penso que . En tot cas, si a la una no he tornat, despara la taula: ser

Era ella, era Berta, serenament recolzada en la barana. -On vas? li digué. -Tampoc vols dormir? -No. No puc. He sentit com obries el balcó, i he vingut a veure què et passava. -No res. Gairebé cada vespre surto una estona a orejar-me. M'agrada.

-Jo no, senyor. No vull fer valenties temeràries, però estic molt tranquil. M'hi posat sofre a les plantes dels peus, m'entén, vostè? porto el canonet de càmfora, que mai és mal, vaig un poc més abrigat, me comprèn? rego la casa amb cloro, aromatiso les viandes, prenc te amb aigua naf, , senyor, no surto de nits, he fet llogar una casa a la muntanya per un si acàs, no treballo per no amohinar-me, i m'entretinc en pensaments agradables. Ara me'n vaig a comprar un ninxo, que la dona no est

Mossèn Joan, per sa part, feta la presentació de don Eudald a son nebot, afegí: -Mira, Ramon: en aquesta casa, hi entro i surto com de família, honrant-me amb una confiança que, encara que immerescuda, me permet manar-hi tant o més que en ma pròpia casa. (Això ho digué amb un cert retintin que cops

Jo m'he trobat, un dia, que em vaig llevar de matí per anar a buscar la llevadora. Surto de casa i toquen hores (primera campana). Encara no havia donat quatre passos quan... ganinc gananc, ganinc gananc... les burres de la llet. (Vagin comptant per no entretenir-nos.) Arribo a la cantonada i veig el cartell de Santa Creu La Campana de la Almudaina . Ho estava llegint i em sento: -Senyor, la gorra. Passava un combregar. Em descobreixo, i estava encara agenollat quan les cabretes, venint apressuradament, em fan alçar i arreconar-me a l'altre cantó, des d'a on veig el cartell dels Campos que deia: L'Esquella de la Torratxa , i el del Liceo, a on la nit passada havien debutat uns campanòlogos. Dono quatre passos i un d'aquests que venen llumeneres començ