United States or Bermuda ? Vote for the TOP Country of the Week !
Jo, que d'ell no sabia sinó que era un dels meus, vaig obligar-te a dur-lo amb tu, a fi que no es perdés: perquè, si no m'erro, els enemics ens anaven a l'encalç. L'home hi convé. -Doncs no- continua Xenofont -havent-te jo enviat endavant, arribo amb la reraguarda i t'atrapo cavant una fossa com per enterrar el meu home; jo m'aturo i t'ho aprovo.
Jo estava en camí de la pàtria, i si he tornat enrera, per Zeus! no ha estat pas per haver sabut que éreu feliços, sinó per haver sentit a dir que estàveu en un mal pas, i per ésser-vos útil si pogués. Arribo, i Seutes aquí present m'envia nombrosos emissaris, prometent-me qui-sap-lo si us convencia d'anar amb ell; però jo ni provo de fer-ho, com vosaltres mateixos sabeu.
-Com! ¿sóu vós, Orchel? exclamà; ¿què us porta, tan de matí? Katel avançava a l'ensems al llindar de la cuina, i deia: -Ah! bon dia, Orchel. Senyor, que de pressa heu caminat! Esteu tota amarada. -És veritat, Katel- respongué la bona dona reprenent alè: -he enllestit. I girant-se cap a Fritz: -Arribo per l'afer que Christel va dir-vos ahir a la festa de Bischem, senyor Kobus. He eixit d'hora.
No han pogut sortir per mor del temps. Al mig del sorral veig un grup de pescadors en vaga i m'hi acosto. Estan drets, uns amb les mans a la butxaca i altres amb els braços plegats sobre el pit, examinant atentament les negrors de l'horitzó. Arribo a llur costat, i ni es giren poc ni molt a mirar-me.
-Ves si arribo a morir! ¡Ara fóra soterrat i el meu fill sense altre ofici que el de pastor! ¡I sense altre eina que el mandró! galan vida! I tot seguit va repassar l'enfilall d'amargors que el van dur a ésser el més destre a occir els óssos d'aquelles boscúries paoroses. ¡Cal estalviar a Joanín aquest aprenentatge tan dur!
A casa, quan hi arribo, tot es torna un triomf, com si vingués de la guerra victoriós. I jo quan torno amb el guany del dia em sento venturós! ¡Tu no saps el plaer que fa sentir el plany de la dona que estimes! Aquell «reposa, seu, no et cansis» val tot un dia de treball! i després... -Prou! va interrompre En Martí follament.
La feina continuà. Al cap de una estoneta Huck digué: -Malvinatge! Altra vegada devem estar en mala banda. Què us en sembla? -És ben estrany, Huck. No ho entenc. De vegades les bruixes s'hi fiquen. Arribo a pensar que això és el que ens embolica, ara. -Cançons! Les bruixes no tenen poder, de dia.
Quan sóc a Londres i penso en el viatge, sempre resolc de llevar-me ben de matí per a fer un cabussó abans del breakfast . Faig acuradament un paquet contenint els calçotets i la tovallola. En ésser vora mar no arribo a fruir la realització del foll desig tan imperiosament sentit en la capital.
El primer cop que això us passa, incautes, dieu, per a estroncar la seva narració incipient. -Sí, ara mateix el teu hereu me'n feia dos quartos. En Mateu Llistosella excel·leix aleshores a rependre el fil de la narració amb un: Doncs ja ho veus si esborrona. Perquè, francament, això de què... O bé: -Arribo a pensar que és un somni, això que ja saps.
I sempre aquella por de donar un desengany! -M'han posat tan amunt que ja no hi arribo, em deia un dia plorant de ràbia davant un contracte que no volia firmar, per un teatre cabdal de New-York... Per això jo li vaig dir: -Reposi... vagi a casa seva una temporada. Els tics nerviosos se'l menjaven i la visió de les grans multituds l'esfereïa, perque sempre li venia al pensament que hi havia el doble d'orelles que no de caps d'espectadors, i això l'enervava... si sembla un vell i no té quaranta anys encara!
Paraula Del Dia
Altres Mirant