United States or Sri Lanka ? Vote for the TOP Country of the Week !
I, veu?, vostè no em coneix a mi ni jo a vostè: una circumstància preciosa, que fa més simpàtica l'aventura: oi? Una tarambanada bonica, una gran idea, com totes les meves. I torna a riure i a mirar-me amb una berganteria trastornadora. He reparat que té els ullals fins i punxeguts, però li escauen.
No han pogut sortir per mor del temps. Al mig del sorral veig un grup de pescadors en vaga i m'hi acosto. Estan drets, uns amb les mans a la butxaca i altres amb els braços plegats sobre el pit, examinant atentament les negrors de l'horitzó. Arribo a llur costat, i ni es giren poc ni molt a mirar-me.
Zulpick no mancava mai a l'ofici, els diumenges; però, amb una vanitat d'allò més singular, es plantava altívolament al chor, a l'indret dels ducs de l'antigor. Aquell era l'home de la llanterna. Va mirar-me força temps a través de la pluja, que ratllava l'aire, i a desgrat de la impaciència que jo anava sentint. Finalment, va dir-me en un to eixut: -Veu's aquí el vostre camí!
Assegut, fumant, amb la visera de la gorra sobre els ulls, ens havia escoltat sense badar boca; i, quan li vaig tocar el botet, s'aixecà, va encaminar-se calmosament cap a la porta, i, abans d'arribar-hi, s'aturà, va entregirar-se a mirar-me, i va dir, a poc a poc i reganyosament: -Jo t'he donat el permís perquè puguis complir el teu vot, Marianna: era un dret ben meu.
-Veus? com tu també sents la indignació! ¡Ara al meu pare, li sap greu i no gosa ni mirar-me! ¡I jo no perdo les esperances d'arribar a ésser un home de lletres! ¡La meva dona és per a mi un esclat d'esperances! -He dit prou! Va repetir En Martí donant un cop a la taula que féu trontollar la vaixella. -Què vols dir? No t'entenc! digué son company tot confòs.
Mentre jo m'esmerçava a rumiar la felicitat de posseir aquelles riqueses, el vell duc obria els ulls lentament, i va mirar-me amb un posat tot greu. -Sou vós, Nicklausse? em va dir, sense que ni un muscle de la seva llarga cara s'estremís. -Fa qui-sap-lo temps que la gent m'oblida dins aquest soterrani: sigueu ben arribat. Asseieu-vos damunt el caire de la meva tomba: és feixuga i no caur
La tia Paulina va mirar-me de cap a peus. Jo estava decidit a anar-me'n, però la Maria de la Mercè em preg
El monter assegut al caire de la taula, amb les llargues cames creuades, va mirar-me i va dir: -Aquest matí, tot davallant de l'Altenberg, seguia el camí ensotat del Nideck. La neu hi era espadada damunt les vores... Jo caminava sense pensar en res quan un rastre va atreure mos ulls: era pregon, i agafava el camí de baix; havia calgut de baixar el talús, i després tornar a pujar a l'esquerra.
Paraula Del Dia
Altres Mirant