«Era una calma com de mort», digué la Lluna. «L'aigua era tan transparent com aire pur que jo atravessava. Jo podia veure les curioses plantes d'all

Són llur menja habitual: les fan bullir i les enfornen com a pa. Troben vi que, begut pur, sembla agre, a causa de la seva aspresa, però amerat bona flaire i és dolç. Els grecs dinen i continuen la marxa endavant, després d'haver remès la plaça als mossinecs aliats d'ells.

Als estranys que vulguin fer un kneipe i desitgin de fer-lo al pur estil alemany, el millor que els caldria, abans de començar, fóra escriure llur nom i adreça en un tros de paper, i subjectar-lo amb una agulla al trau del gec. L'estudiant alemany és tot amabilitat, i, qualsevulla que sigui el seu estat, es preocuparà, per un mitj

És clar que independentment de la orientació estètica aquesta superació havia estat assolida, per exigència intuitiva, en temperaments genials de qualsevulga escola: anotem a Catalunya pàgines com les de La Fineta de nostre gran Ruyra. Però L'Abrandament no solament és un cas pur, sinó un cas deliberat. És en aquest sentit que L'Abrandament és una fita.

El jove baró vingué al nostre encontre amb el front descobert: tenia una bella testa esblaimada i altívola, enquadrada de llargs cabells negres. Va aturar-se davant Sperver. -Senyor- va dir amb aquell pur accent de la Saxònia que cap altre dialecte no sabria imitar, -vinc a demanar ajut al vostre coneixement de la contrada.

Deixava una mica badada la finestra de la meva cambra perquè entrés l'aire pur, me ficava al llit, m'adormia tot sentint la remoreta del mar, i bona nit i bona hora. AVÍS MISTERI

Però a nosaltres és l'Anàbasi de Xenofont que ens interessa; l'acceptar-la com a pura novel·la d'aventures, com a pur document hum

Si en nostres dies les coses no són tan grans ni tan belles ni tan nobles com en altre temps, ¿no és perquè els homes ja no coneixen l'amor veritable i es casen pel diner? Doncs , jo, David, ¿ho sents? dic i sostinc que l'amor veritable, l'amor pur, és la única cosa que trasmudi el cor de l'home, que l'enlairi i sigui mereixedora que hom dongui la vida per ella.

-Si... d'un ram que va dur de Barcelona per a la mamà... La Nieves era llesta i pressentí vagament quelcom del que passava. Son front clar i pur s'acolorí d'una veladura rosada que hi muntava sempre que rebia una viva impressió. Només digué: -Tot ahir tarda vaig esperar-te... -El senyor Reguera se m'endugué a passeig... -Sempre el senyor Reguera! Ja te vaig dir que no te'n fiessis...