United States or Mayotte ? Vote for the TOP Country of the Week !
I la Madrona s'ho mirava abstreta, ull-presa, el cap pesat, el pensament movent-se peresós, com sota una llosa de plom... Vagament pensava en la Mort... en l'acabament de tota cosa... li semblava que el poble sencer agonitzava... que ja s'havia acabat per sempre més... I amb els ulls clavats en aquella estesa de dolor, sense parpellejar, pensava ensems amb la petita Agneta -quan es despertés se la emmenaria per les carreteres... ja que el poble era acabat, trobarien alguna ciutat gran... demanarien caritat -ella rentaria...
Per algun temps els minyons havien estat vagament conscients d'un so peculiar, en llunyania, com passa a un hom amb el tic-tac d'un rellotge quan no s'hi fixa deliberadament. Però aleshores el so misteriós esdevingué més pronunciat i oblig
Això és exacte: es coneixen de sempre; però, encara, quin tresor de confidències inèdites! Què sap, l'Angelina, d'aquesta senyoreta de Valldaura, cunyada del senyor Marquet? I, la senyoreta Valldaura, què sap de l'Angelina? La família a la qual pertany; vagament la posició social i la honestedat: res més. Poden, doncs, retreure el que vulguin de les fondàries de llur memòria: tot tindr
Era gent ridícula, d'aquella que surt a les comèdies de Romea, d'aquella que potser no existeix sinó perquè puguin guanyar-se vagament la vida mitja dotzena de dramaturgs casolans.
-Si... d'un ram que va dur de Barcelona per a la mamà... La Nieves era llesta i pressentí vagament quelcom del que passava. Son front clar i pur s'acolorí d'una veladura rosada que hi muntava sempre que rebia una viva impressió. Només digué: -Tot ahir tarda vaig esperar-te... -El senyor Reguera se m'endugué a passeig... -Sempre el senyor Reguera! Ja te vaig dir que no te'n fiessis...
-Calla o et tusto! digué en Pere en una foguerada d'ira per aquell ploricó, que vagament sentia que augmentava el perill... l'Antonet va callar, tot arrupit a la gropa... L'euga torn
Un llum de bronze, posat a l'extrem de la llar i cobert d'un globus de cristall sense transparència, l'il·luminava vagament. Pells totes espesses esmortien la fressa de les nostres passes. Hom hauria dit que allò era l'asil del silenci i la meditació.
Després, a deu o dotze passes, li va aparèixer entre la lletosa espessor, una massa grisenca, que poc a poc, acostant-s'hi ell, anava prenent tons foscos i dibuixant vagament la forma d'un arbre... al seu detràs altres ombres formaven un petit bosc.
Encara que vagament expressat, s'entreveia la idea d'en Montbrió i tots l'aprovaren. Sols en Llissàs repetia fent mueques: -El Cerdà, el Cerdà, és qui em fa por! Recordi's de què disposa de més de quaranta homes armats. S'ha de gastar molta mònita, don Ramon.
Paraula Del Dia