United States or Réunion ? Vote for the TOP Country of the Week !
Per això, un dia, després de molt rumiar sobre la seva sort, va acabar per dir-se que, ben comptat i debatut, la millor ruta que podia emprendre era la de viure a la bona de Déu, campant-se-la amb el que pesqués per les gorgues del córrec de l'Home-mort o amb el que pogués aplegar pels boscos del terme, del qual no es volia apartar mai més de la vida.
Però la farigola boscana estava èrtiga i callada, i al capdavall digué: -Amistat, sí, però res més. Sóc vella, i vos sóu vell. Podem viure perfectament l'un per l'altre, però no pas casar-nos! No ens convertim en babaus, a nostra edat tardana! Així és que el Papalló no va haver cap flor. Havia perdut massa temps en l'escorcoll, i aquella darrera no podia ésser.
Tot parlant així, el vell jueu semb1ava d'allò més commòs. El gros recaptador Hâan l'esguardava amb els ulls badats, i Iòsef murmurava, de tant en tant, paraules confoses. -Què en penses d'això, Iòsef? digué a la fi Kobus a l'hongarès. -Penso com el rabí David- digué; -però no em puc casar, perquè m'agrada viure al ras, i mos petits podrien morir per la sendera. Fritz s'havia posat tot somniós.
-Senyor Furbach- va dir: -vinc a demanar-vos el meu comiat: gràcies a Déu podré, al capdavall viure amb benestança i ajudar la meva àvia Orchel de Vangeburg. -Què haurieu heretat? li deman
De vegades penso si els Sants del Cel no sentiran la continua serenor com una càrrega pesant. A mi, el viure d'infinita felicitat, ininterromput per una sola nota de contrast, em faria esdevenir boig. Suposo que sóc una estranya mena d'home: de vegades ni jo mateix m'arribo a entendre; hi ha moments que jo mateix m'avorreixo.
Nosaltres ens hi estarem, veritat? Huck digué: S-i... sense posar-hi cap delit. -No us tornaré a dir cap paraula tant de temps com viuré- digué Joe alçant-se. -Ja est
»Però ja que l'admireu tant, aquest gran sant, ¿per què no feu com ell, per què no abandoneu les vostres mullers i els vostres fills, per què no us n'aneu amb un sac a l'esquena, món a través, a viure de rosegons i almoines? Seria natural que seguíssiu el seu exemple. D'altres vindrien a conrear les vostres terres vagatives i a posar-se en estat de complir llurs obligacions envers el sobirà.
Si no fos així ¿com podria compendre's que hi hagués qui pogués viure a Barcelona amb aquest soroll de campanes sense comptar les orelles a prova de bomba que poden estar a prop de les parròquies i les blindades que viuen en els calderers? Desenganyeu-vos i conveniu amb mi: és el costum.
LANCELOT La veritat, això no el fa gens abonable; bé erem prou numerosos els cristians; els justos que calien pera poder viure els uns tranquilament vora dels altres. Aquesta empeltada de cristians far
Quina felicitat de viure en un indret així! L'endem
Paraula Del Dia