United States or Palestine ? Vote for the TOP Country of the Week !


La Roser obre el ventalló mig adormida; son respir s'atura i son cor batega, inundat d'esglai. El seu fillet no era com sempre al seu costat. Mira esverada sota el llit, cerca esfereïda tots els recons; remena la pallassa i surt de sa cambra; dona una llambregada escorcolladora.

Després va llambregar esfereïda al seu entorn i seguí prop de la Monja el caminet que giragoncejava entre la pinada on havia passat dos jorns perduda.

La dona va obrir els ulls esfereïda i volgué parlar i de seguida aquella pesantor de cap i aquell atuïdor soroll d'oïdes va ensopir-la. -Margarida! ¡Si no em respons me la pagaràs! -Quel, no em renyis! ¡Tindré un fill sense llengua! -Què dius? va fer En Quel alçant-se d'un bot com una fera esfereïda. -Jo ho ... Si vols que em mati?... ¡Així no naixerà!

Entretant la gent de la batllia sentia un horrible calfred. La mare alçant les mans al cel va exclamar esfereïda: -Canta!... sentiu? canta!... -Oidà!... canta sol... feu el pare que ajupia el cap estemordit. -Canta!... Fill meu... Fill de ma vida!... s'ha tornat boig... pobret!... s'ha tornat boig! -I ben boig!...

La flama de la cerilla posada davant del naset del nin restava immòbil dreta al cel i punxeguda com una punta de llança roent. La Tecla va llambregar esfereïda la seva mare. La vella va abaixar els ulls i mogué la testa contristada. -És mort? -! va respondre el metge amb veu apagada.

Els metges amb unes bates blanques van entrar sense dir res a ningú... Mossen Fèlix va alçar-se, la Remei va fugir esfereïda... Anaven a curar-li la . L'aire de l'estada s'anava omplint de les sentors fortes dels remeis que li posaven. -Em deixo curar, però que Mossen Fèlix no es mogui; és el metge del meu pensament!... -No hi ha res que dir- feu el cirurgi

Gicam'm estar! va cridar esfereïda. I aferrant les seves, esprimatxades i ossoses, a les mans rabassudes que entenebrien els seus ulls negres, va deseixir-se'n d'una revolada, i, amb un salt de gata perseguida, va enfilar-se al marge que s'aixecava darrera la font i va plantar cara a l'enemic. Després, ja revinguda, va dir amb aire tendre de reny: -Tota m'has esporuguida.