United States or Marshall Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !
-I bé... pobret... deixa'l fer. La senyora Tona s'assenta. Se sent una campaneta i es presenta l'hereu Vintró, vestit de màgic, amb una bata que li han deixat, un turbant fet amb tovalloles, i la gran barbassa de cabelleres de blat de moro. -Ajà!... Xiton!... diu el senyor Vintró.
Entretant la gent de la batllia sentia un horrible calfred. La mare alçant les mans al cel va exclamar esfereïda: -Canta!... sentiu? canta!... -Oidà!... canta sol... feu el pare que ajupia el cap estemordit. -Canta!... Fill meu... Fill de ma vida!... s'ha tornat boig... pobret!... s'ha tornat boig! -I ben boig!...
I, en efecte, quasi no passava dia que no tingués proposicions de negocis brillants, d'adquirir anells d'or i pedres precioses per quatre quartos, de canviar bitllets de Banc per or amb un cinquanta per cent de benefici, de fer una obra benèfica acompanyant a un inglès que, rebuda la comanda d'entregar mig milió de rals a l'Hospital, no sabia, pobret!, com fer-s'ho.
En Martí va restar sangglaçat; sos ulls van clavar-se en aquell infantó que amb una veu deliciosa anava responent en llatí a la veu del capellà. Feia esclafir i compadir a tots els que el sentien. -Pobret! -Quina preciositat de criatura! -Pobre infantó!
Una altra s'acosta a la porta del quarto amb dissimulo per a escoltar. Se sent dintre un gran xisclet i plors. La criada surt corrents cridant: -Ai pobre amo! Ai pobret! ¡Se'ns ha quedat a les mans! La senyora Teresa, tota roja, es gira a les altres, i amb els punys a la cintura i bufant de satisfacció per haver acertat, diu: -Què els deia, jo? ¿No els ho deia ara, ara mateix? Responguin.
Estimats germans,... a tots els que sou aquí aplegats vos junta una condició comú,... sou pobrets... mes el que siguin pobrets no vol dir que siguin desgraciats. Se pot ésser pobret i alegret... i creieu que l'alegria és la millor felicitat. I, on podreu anar a cercar aquesta alegria?... on? aquí... a la casa de Déu... aquí, dins la tranquilitat de conciència! Creieu que els rics són feliços?
Un àngel de Déu de cinc anys, que sens coneixe'l l'estava veient, blanc com un glop de llet, ros com un fil d'or, amb unes galtetes... ¡Ai pobret!... ¡Donen tant de gust quan un se'ls veu amb aquells ullets tan eixerits, i grassonets que amb una gota d'oli se'ls pot resseguir de cap a peus... i amb aquell parlar mig palpissot que els escau tant! -I bé, com ha estat? com ha sigut la mala ànima?...
A mi l'any passat me deien: «¿Per què no baixes a Batcelona a veure't amb en Ventura i posar en net allò de la quarta part de la casa de Vich i els censos endarrerits en vida de son pare?» Jo, no m'agrada... jo no só ambiciós, i tenia un tumor a la cama que no em deixava donar un pas, i vaig respondre: «-Deixeu-me estar, no em vingueu amb amoïnos; en Ventura és home de bé...» -Això sí, pobret!
Paraula Del Dia