United States or Argentina ? Vote for the TOP Country of the Week !


Vaig dar-li entenent que jo era desinteressat, amb un esguard tendre, que era gairebé una moixaina, i tant es pot dir que era gairebé una moixaina, que ella inclin

Ella baixava saltironant com un xorrumet, se m'acostava tota acalorada, panteixant i rient, i mentre me donava beure, m'inundava amb les bovors de sol i les flaires boscanes de què estaven impregnats els seus cabells i les seves robetes espellifades. Jo li deia la teta , designant-la amb aquest tendre nom que en moltes famílies es dóna a la germana gran, segona mare dels altres germanets.

I el vell rabí es redreçà, tot content, mirant-la amb un aire tendre, mentre ella submergia el llavi rosa a la tassa. Tots miraven amb veritable plaer aquella noia bonica, tan dolça i temorenca, i el mateix Iòsef somreia.

La dama, petitona, molsudeta, joveníssima, molt ben abillada, amb un vestit curt de cos i flàcid i lleuger de falda, una mica escotadet i braument esmanegat, i amb unes arracades i uns collarets de brillants que guspirejaven, com estelada en cel d'alba, sobre el seu cutis tendre i bru, que tirava a color de perla.

Aquesta dominació del nostre sistema digestiu sobre el nostre intel·lecte és veritablement curiosa. No podem treballar ni pensar sense permís de l'estómac: és aquest el que ens dicta les nostres emocions i passions. Després d'ous i llard, ens diu: -Treball. Després del beefsteak: -Son. Demostra l'energia dels teus ressorts. Sigues eloqüent, profund, tendre. Mira a ulls plens la natura, la vida.

Sinó que en Pau ès un delicat d'en Tendre, i per res carina que ni un gos quan li escapcen sa cua.

La testa, badada per la picassa d'en Jan, es mostrava tota sagnosa; els punys, closos fortament, semblava que es volguessin escorxar els palmells de les mans; la cara, contreta horriblement, transparentava la dolor i la ràbia que s'havien barrejat, dintre aquell cos tendre, a l'hora de la mort.

Un cop enllestit aquest assumpte, anava al rebedor, on la tia Maria tenia el costum d'ajuntar els nens per acomiadar-lo. La meva tia mai no sortia, encara que anés a la porta del costat, sense prèviament donar un tendre comiat a tots els de la casa. «-Hom mai no sap el que pot esdevenir-li» acostumava a dir.

-- va seguir el malalt, -reneixeria a la vida; la perspectiva de veure'm voltat d'una nova família, d'estrényer els néts sobre el meu cor, la continuació de la nostra raça, em reviscolaria. Davant l'accent tendre, suau d'aquell home, em vaig sentir commòs. La damisel·la no responia.

No hauria volgut confiar-ne l'encàrrec a ningú, ni tan sols a Sperver, a qui tant estima! Així és que la senyoreta Odila no gosa expressar un desig al seu davant, per por d'aquestes follies. En fi ¿què us diré? El comte de Nideck és l'home més digne, el pare més tendre i el millor senyor que hom pugui desitjar.