United States or Åland ? Vote for the TOP Country of the Week !
Treballa al meu despatx. Li he encarregat la secció de correspondència». El del segon mes, deia: «Confirmo el precedent.» El del mes tercer contenia aquests mots: «L'he atrapat bevent una copa de cognac. Començo a malfiar-me. M'ha promès de no tornar-hi. Veurem». El quart report era així: «Hi tornem a ser. Ha fet fonedís l'import de dues lletres.
A les deu de la vetlla retornàvem a l'hotel. La nit era borrascosa, amb núvols foscos que corrien ràpidament sobre la lluna clara. Harris va dir: -No tornem pel mateix camí per on hem vingut. Anem-hi per la vora del riu, que far
Després de donar-se aquestes penyores, Clearc parla així: -Vejam, Arieu, ja que vosaltres i nosaltres tenim el mateix camí a fer, digues ¿quina és la teva opinió sobre la marxa: ens en tornem per on hem vingut, o creus haver ideat alguna altra ruta millor?
-Això són comptes vostres- féu en Temme, interrompent-lo. -Tornem a ses coses de sa mar. Què us proposeu? Heu d'entendre que jo no tinc pas diners. Voleu vendre es gussi? -Sí i no, Temme. Això de vendre, sempre va llarg. No ixen es compradors en volent-ho, i tots van a sa saga d'aprofitar-se de ses necesitats des proïsme. Jo escamparé veus i... veurem.
Aquesta és la vida, i ben cert que nosaltres no som altra cosa que «l'herba segada per ésser consumida a la foguera». Tornem, però, al que dèiem de l'esculturat. Els nostres avantpassats tenien, positivament, de l'art i de la bellesa un just concepte. Considereu, per exemple, tots els nostres tresors artístics actuals: una pila d'objectes vulgars, ordinaris, de tres o quatre cents anys ençà.
Tornem, però, a George. Ell tenia justos els diners per a un bitllet de tercera classe, en un tren mixt, per a Baden. Heu's-ho ací tot. Per evitar les preguntes de l'empleat, esper
Arieu respon: -Si ens en tornem per on hem vingut, morirem tots de fam: perquè ara no tenim gens de queviures. En les disset jornades darreres fetes per arribar ací no hem trobat res en el país, o allí on hi havia alguna cosa, nosaltres ho hem consumit passant. Ara pensem en una ruta més llarga, però en la qual no ens mancaran queviures. Hem de fer les primeres jornades tan fortes com poguem, a fi d'allunyar-nos com més millor de l'exèrcit del Rei. Perquè un cop li durem un aventatge de dos o tres dies de camí, el Rei ja no podr
Ja s'acabarien aquests cofis i mofis!... -Si hi hagués una dotzena de mares com jo... -Anem-se'n, tornem a ca la ciutat. La gran munió de gent entrava cridant i gemegant: -Pobres mares! Pobres fills!...
Què en farem, d'aquella afanadeta que hem deixat a l'ombra? -No ho sé: deixar-ho aquí com sempre hem tingut per costum, em penso. No en faríem res, d'endur-nos-ho, fins que ens n'anem cap al Sud. Sis cents cinquanta dòlars d'argent no es traginen així com així. -Bé, molt bé: tan se val que tornem demà. -Però val més que tornem de nit, com solíem fer: és millor.
La darrera targeta corresponia a un solter que vivia en un hotel, i allí portaren llur darrer home, confiant-lo al vigilant d'aquell. Tornem ara al lloc on vàrem deixar el primer.
Paraula Del Dia
Altres Mirant