United States or Liberia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Una vegada, Sant Brandan havia de cantar missa en la nau, en el jorn festival de mossenyer Sant Pere, l'apòstol de les mans clavígeres; i ensems amb sos monjos, veié una mar tan trasparent i clara que els era semblant que no hi havia gens d'aigua, com fos que clarament destriaven tot ço que hi havia en el fons: gran diversitat de bèsties qui anaven per ci per llà, de les quals unes eren grans i les altres eren petites i els semblava que haurien pogut abastar-les amb la . Encara els era semblant que veien una noble ciutat, amb palaus cristal·lins i torrelles arborades. Les bèsties semblava que eren ovelles i cabres, porcs, cans, llops, bous, ases, lleons, brúfols, onsos, muls, dragons, liofants, gaceles, cérvols. Veient els monjos que l'abad volia cantar missa, pregaren-li molt devotament que es volgués abstenir de cantar-ne, no fos que les bèsties malignes qui eren al fons del mar no ho sentissen i els fessen damnatge i tribulació. La faç de l'abad empedreïda, que mai no havia rigut, aquesta vegada s'amorosí del llampec vermell d'un somriure, tan fonedís, tan fugitiu, que aviat sa cara torn

Ell ens digué: -Jo us prec, dilectíssims, que sortigueu un poc de la cel·la i m'espereu. Tinc amb mi dos lleons qui de dia tresquen el desert i a la nit retornen a la cova: no sia cosa que arribant inesperadament, vos facin mal. Sortírem. Rossos com un incendi, xirricant de dents i bramulant, vet-los aquí! Arriben a l'home de Déu, li besen els peus i l'adoren inclinant l'àurea crinera. Ell, posant-los la m

Després del tigre ha anat a veure els lleons. Els lleons no li semblen tan perillosos. En el país on viuen, el lleó ha arribat a ser una bèstia casolana: s'ha abusat tant del lleó espanyol, que fins sembla que ja no de mossegar. Aquesta és la idea que en Melrosada del rei del desert.

Sabeu dibuixar un nas de lleó? Doncs emproveu-lo a tots els lleons i veureu que els escau i en tots semblar

Després de tres anys tornaren els lleons i veient en torn de mi una clarandera meravellosa començaren a descavar el clot i jo en vaig sortir, amb força primera, gloriejant al Senyor Déu Jesucrist amb una oració de quaranta dies, immòbil, agenollat. Vaig mirar dins la cova.

-Fugir! Mai! Que ens mati. Ens defensarem com lleons -vaig respondre amb el respir tot esbufegós d'indignació. , calia que ens defenséssim; però, com? Ah! si jo hagués tingut l'escopeta del pare, aquella tan bona de dos canons, que mata les llebres a dues-centes passes! Desgraciadament no disposava de més arma que un petit ganivet. Me'l vaig treure de la butxaca i el vaig obrir.