United States or Vietnam ? Vote for the TOP Country of the Week !


L'animació era gran; els balladors acompanyaven les balladores a llur seient. Fritz, destriant de lluny la grossa crinera de son amic Iòsef en mig de l'orquestra de tons olivencs, no podia contenir-se d'entusiasme, i amb les dues mans en l'aire, agitant el feltre, cridava: -Iòsef, Iòsef!

Com s'esdevé gairebé sempre després d'una diada clara i freda d'hivern, la neu començava de caure altra vegada, i grans borrallons venien a fondre's damunt la crinera dels nostres cavalls, que renillaven dolçament i doblaven la passa, excitats, ben segur, per la proximitat del recer.

Sperver, tan aviat amb el nas en l'aire, i el gran bigoti rogenc al vent, com amb els grossos ulls clavats a la pista, em recordava aquells famosos basquirs als quals havia vist, en la meva minyonia, travessar l'Alemanya: i son cavallàs magre, sec, musculós, de crinera desenrotllada, de cos esvelt com un llebrer, completava la il·lusió.

Una dona, amb la crinera rogenca amagada dins una paperina d'indiana, la cara xuclada, el coll llarg, obert per una mena de clivella que li arribava de la mandibula inferior fins al pit, els ulls immòbils i esmaperduts, punxegut el nas, estava dreta al llindar de la primera barraca, mirant cap al carruatge.

Després, dant una llambregada al gos, féu en accents corprenedors: -Pobre Lieverlé meu!... Ah! veu's aquí el que m'hi esperava ací!... Vina, Fritz... anem... fugim... Seria capaç de fer una malvestat!... I tot prenent Fox per la crinera, volgué muntar a la sella, però sobtadament, son cor esclatà, i deixant caure la testa damunt l'espatlla del seu cavall, es pos

Hauria obrat millor bevent una botella més i deixant de banda quatre o cinc xops. Després, alçant la veu: -Katel! Katel! -exclamà. La vella serventa aparegué al llindar, i, veien-lo com badallava, amb els ulls rogencs i la crinera avalotada: -Eh, eh, eh! féu. -Teniu mal als cabells, senyor Kobus. -, és aquesta cervesa qui en te la culpa; no m'hi tornaran a atrapar!

Una hora després de la meva conversa amb Odila, Sperver i jo eixiem galopant del Nideck. El monter, decantat sobre el coll del seu cavall, no feia sinó un crit: -Avant!... Anava tan de pressa que el seu gran mecklemburgués, amb la crinera flotant, la cua dreta i les sofrages estirades, semblava immòbil: fendia literalment l'aire. Pel que feia al meu petit ardenès, em penso que s'havia desbocat.

Era Ludwig, el fill del teixidor Koffel, amb la crinera rossa esgavellada i els peus dintre l'aigua de neu. S'aturà, amb el nas en l'aire. -Puja!, li crid